LES MEVES PRÀCTIQUES... FINS AL MOMENT!

Sensacions, emocions, primeres impressions... tot canvia. Això no vol dir que sigui dolent. Ni bo. Crec que és el ritme de les experiències. Són cicles irregulars, imperfectes, però que afecten, precisament, a tot el que va canviant: a les sensacions, les emocions i les primeres impressions. 

Quan en el teu cos només hi ha cabuda per a l'emoció pareix que les coses lletges desaparèixen. S'obre davant teu un món harmònic i meravellós on sembla que les errades i els conflictes no són personatges de la història. 

Estic encantada amb les meves pràctiques, amb els infants i amb les tutores, en especial amb la meva. No obstant això, he de dir que res és com era al començament.

Existeixen els conflictes. També existeixen els errors. En definitiva, l'escoleta no deixa de ser un lloc de treball ocupat per un grup de persones, amb les seves característiques, totes semblants i totes diferents. 

M'adono que en ocasions considero una acció correcta i ben feta pel simple fet de què la persona que la du a terme em cau bé. Això no vol dir que aquesta manera de fer no sigui adequada, però és cert que si em paro a pensar trobo més maneres de fer la mateixa cosa, tal vegada d'una forma més propera a mi i a la meva personalitat. 

Crec que molt sovint ens deixem eclipsar per la personalitat d'una persona i pel tracte que tenim amb ella, donant per vàlides les seves accions educatives, i fins i tot donant-les com a les millors. Fent-les nostres. 

Per altra banda, he de reconèixer que estic aprenent molt. Molta gent pot pensar que cada jornada escolar és igual, però no és vera. Cada dia és diferent. Els infants cada dia evolucionen, es desenvolupen. Creixen. Com els meus coneixements. I com els seus. 

He canviat la manera d'entendre la professió, fins i tot la manera d'entendre als infants. No n'hi ha dos d'iguals. És impossible. I crec que això és una de les qüestions més importants en aquest món. Pot ser la clau per entendre moltes situacions, i fins i tot molts de fracassos. 
Mai hagués pensat que els nadons s'enriquissin tant de les activitats. Ho aprofiten tot. Cada setmana són semblats, però això no implica que els infants s'avorreixin o que no aprenguin. Les rutines són necessàries i ofereixen als nins la seguretat que els manca per poder explorar i conèixer el seu entorn. Això és una de les coses que més m'agraden de l'escoleta, que les rutines estan molt marcades durant la jornada i per tant els infants saben què passa i què passarà durant el dia. 
En definitiva, el període de les pràctiques m'està ajudant a formar-me no sols com a educadora, sinó com a persona. M'ha fet obrir de nou els ulls per veure les coses des d'altra perspectiva. Des de la perspectiva d'un nin, que és i que sent, que no és un projecte de futur, sinó un present que viu, amb necessitats, amb coneixements i sobretot amb moltíssimes ganes d'aprendre. 

UNA BONA PRÀCTICA: La Jaia Quaresma

Primer de tot, he de dir que la bona pràctica que he decidit explicar és tracta d'una pràctica de centre, on participen tots o quasi tots els membre que hi traballen. També cal dir que es tracta d'una bona pràctica puntual, que no es dóna cada dia, sinó en un determinat període del curs, com és la Quaresma. 

"La Jaia Quaresma ens visita!" és el títol de la bona pràctica. 

la Jaia Quaresma 

Al EIP de Son Ferriol, cada dimecres de Quaresma, tots els infants del centre reben la visita de la Jaia. 

Els infants surten a l'entrada, un lloc destinat a les activitats "més especials", com és aquest cas. Un cop estan tots, han de romandre asseguts i tranquils, fins que als pocs segons arriba la Jaia Quaresma, vestida de pagesa, amb les seves graelles i el seu bacallà. 

La Jaia saluda als infants, fent preguntes per tal de fer participar als infants. Els demana si saben alguna cançó que parli d'ella i si li poden cantar. Així, tots plegats, canten les cançons qua han aprés de la Jaia. Tot seguit demana un voluntari per llevar-li una cama, cosa que indica que queda una setmana manco per a l'arribada de les vacances de Pasqua. Després, abans d'anar-se'n i per agrair als infants que li hagin cantat, els regala unes galletes per les postres. 

Tot i que aquesta activitat és d'una durada més bé curta, els infants poden gaudir de moments enriquidors i molt vivencials. 

Amb aquests tipus d'activitats, el que es preten és: 

• Interaccionar amb tots els nins dels centre. 
• Aprendre i cantar cançons. 
• Adintrar als infants a les costums i tradicions de la cultura de la nostra illa. 
• Romandre un temps asseguts i tranquils. 
• Parar atenció a la Jaia. 

Durant l'activitat, els infants gaudeixen amb tots els companys. Els més petits tenen de models als més grans, que en moltes ocasions tenen més influència que la figura de l'adult. De la mateixa manera, els més grans es senten importants i satisfets perquè es fixen en el seu comportament. Es tracta d'un aprenentatge vivencial i significatiu perquè forma part de la vida diaria dels infants.

A més, no només es tracta de veure a la Jaia, el moment dóna per moltes coses. Com he dit abans, la Jaia Quaresma forma part de la nostra cultura. També hi ha components matemàtics, perquè tots plegats conten les cames que té la Jaia; li lleven una i a la setmana següent se n'adonen que és diferent a l'anterior. Els nins amplien el seu repertori musical, perquè aprenen cançons típiques del període de Quaresma. 

Malgrat tot això, el fet de repetir cada dimecres el mateix acte, fa que caigui en la rutina i perdi el valor de sorpresa que té inicialment. Crec que seria una bona idea anar alternant el lloc on els visita la Jaia, canviar les cançons, etc. A més a més, hem de tenir en compte que hi ha infants molt petits, que encara no tenen ni un any, i que tot i que és cert que també aprofinten aquest ambient, no li treuen tant de suc. També cal dir que els més petits no saben parar atenció tant de temps i que no saben parlar, per tant, tampoc cantar. No obstant això, aquest fet enriqueix i fomenta l'estimulació lingüistica i musical. Basta veure com tots fan palmetes!

Un altre problema que planteja una activitat d'aquest tipus, és que hi ha molts nins i pocs adults per poder observar la reacció i comportament de cada un d'ells. D'aquesta manera, tot i no ser invisibles, sí que pot passar que els infants més tranquils i que menys demanen atenció, siguin manco observats. Contrari és el cas que més ploren o més es mouen, que tenen a l'educadora més a sobre i per tant són més observats. Crec que això no és exclusiu d'aquests tipus d'activitats on hi ha un gran nombre d'alumnes, sinó que és una errada que es repeteix dia a dia a l'aula. La mestra sempre està més amb els infants més moguts, deixant de banda aquells que són més tranquils i que no solen plorar. 

Finalment, crec que les activitats que impliquen estar tots plegats són molt profitoses i que ajuden a l'infant a entendre la realitat. S'inicien en el món de les normes socials i dels comportaments adequats per tal de ser formats com a bons membres de la societat on viuen.