CONEIXEMENTS ADQUIRITS DE LES EXPOSICIONS (de l'itinerari B)

Després d'escoltar a les diferents companyes que han exposat sobre els aspectes teòrics dels plans de millora, he de dir que he comprès alguns termes que fins ara no tenia gaire clars, o bé que confonia. 

Els conceptes INNOVACIÓ, CANVI I PLANS DE MILLORA estan molt lligats, i per aquest motiu em semblava una mica establir una diferència. Aixi doncs, ara entenc que: 

• Canvi: el canvi és una modificació de qualsevol aspecte, ja sigui global o parcial de la realitat educativa. Està lligat a la innovació, ja que parteix de la intenció de canviar alguna cosa. Una de les idees exposades que més van cridar la meva atenció és la por que tenim les persones de fer canvis en la vida (com passava en els projectes de millora que treballaven els Blogs). Canviar implica una incertesa i per tant ens provoca inseguretat perquè, per una banda deixem enrera allò que coneixem i per altra, ens dirigim a un lloc del qual no sabem gaire bé res .
• Innovació: la innovació és un procés que pretèn un canvi de la realitat educativa. El que volem amb la innovació és produir i consolidar una millora i que es projecti al futur. Aqui vull fer referència a un autor que van citar les companyes d'Eivissa i que trobo explica el concepte d'una manera molt clara: Borrell diu que la innovació mira al passat per poder millorar el futur i projectar aquesta millora al futur. Queda ben clar que és un procés i que necessita d'una avaluació per poder assegurar uns resultats positius. De la mateixa manera, com innovar implica canviar, també genera una incertesa. 
• Plans de millora: els plans de millora sorgeixen de la pretensió de canviar alguna cosa, ja sigui parcial o global, de la realitat educativa. Impliquen un canvi que suposa una major eficàcia i un major servei als alumnes. Pel que he pogut escoltar aquests dies, a l'etapa de 0-3 aquests plans es fan però no són visibles, suposo que per la por que tenen les mestres a canviar i innovar. A més a més, pareix que tampoc solen anar acompanyats d'una avaluació, tret indispensable per saber si aquest pla ha assolits els objectius desitjats. També pareix que molt sovint s'obliden de la fonamentació teòrica, tan imprescindible, al meu parer, per assegurar un bon plan de millora.

Pel que fa a les bones pràctiques, les defineixo com unes accions o experiències que es duen a terme i que beneficien l'autonomia dels infants. Necessiten una planficació, uns objectius i que estiguin fonamentats en la teoria. També necessiten una avaluació, tot i que, com passa amb els plans de millora, s'obliden de fer-la. Les bones pràctiques poden sorgir de la necessitat, però crec que en moltes ocasions es van "heretant" de cursos anteriors, o fins i tot es fan perquè "parlant amb altres mestres m'han dit que ho fan i que va molt bé". Crec que qualsevol aspecte que s'introdueixi ha de tenir un motiu que estigui justificat, que sigui raonable i sobretot profitós i enriquidor. 

En referència a l'avaluació, he pogut veure que molts de cops està oblidada en un segon pla, pensant que amb el canvi ja és suficient. Canviar implica una modificació, que pot ser bona, però també dolenta, i és per aquest motiu que l'avaluació ens suposa una eina vital en l'educació. No podem permetre cometre determinats errors i cal fer avaluacions i reflexions per saber si anem pel camí correcte, o si pel contrari, hem de tornar enrere i començar altre cop. 

A continuació, el mapa conceptual amb els coneixements treballats durant aquests dies a les exposicions. 

REFLEXIONS SOBRE ELS PLANS DE MILLORA (part II)

A l'entrada anterior hi ha les reflexions dels projectes, un a un, i amb les preguntes contestades. Vaig entendre malament com s'havia de fer i he anat reflexionat sobre cada una de les propostes i no per temàtica. 

Ara, amb les noves exposicions sí que faré les reflexions de cada grup. 

• Projectes de millora sobre els materials: 

Aquest tema és el que en el meu grup també estem treballant. D'aquesta manera puc establir més semblances i més diferències. He pogut veure que hi ha quantitat de materials que a mi ni se m'han passat pel cap, com per exemple els tubs de conducte i les bovines.

També m'he adonat que els objectius són gairé bé els mateixos i que el que es pretèn és oferir als infants material no estructurat per tal de què puguin donar-li més d'un ús. 

M'ha semblat molt divertida la idea de fer joguines amb els materials reciclables, com el Mister Potato que han fet a Eivissa. A més a més em pareix molt interessant alguns dels objectius que van nombrar, com evitar la discriminació de gènere i de classe social. 

• Projectes de millora sobre els Blogs: 

D'aquests projectes i del que he sentit en altres ocasions, he pogut saber que la majoria de la gent té por a compartir les experiències que es desenvolupen a l'escoleta via les noves tecnologies. A més, pareix que aquesta por també va molt sovint lligada a una mandra per haber d'estar actualitzant el Blog, amb text, imatges, reflexions, etc. 

Pel que fa als objectius, tots dos projectes coincideixen en què el que es persegueix és donar a conèixer la feina de l'escola a la resta, i sobretot formar i motivar a les mestres a fer aquesta feina. 

Al meu centre tampoc tenen Blog i crec que amb les activitats tan divertides que fan, seria una bona idea posar-lo en marxa. No obstant això, penso que així com estan avui dia les lleis de privacitat, és un tema molt complicat. Tal vegada es pot fer tenint-lo tancat, però la gràcia està en poder mostrar a tots què es fa al centre. 

• Projectes de millora sobre psicomotricitat: 

Aquest és un projecte sobre la millora de la sala de psicomotricitat d'un centre i sobre les sessions que es duen a terme allà dintre. 

Gràcies al període de pràctiques he pogut veure la importància que té aquesta activitat i per tant considerar que aquest projecte és molt necessari en tots els centres que no emprin la sala com cal. 

M'ha semblat molt bona idea la realització de la guia per tal que quan marxin les practicants es pugui continuar amb les sessions de psico, que és realment el que importa. S'han d'oferir sessions de qualitat per tal d'enriquir les experiències dels infants. 

Un dels aspectes que més m'ha cridat l'atenció és que a l'escola no varen permetre penjar plafons ni imatges a les parets de l'aula perquè "és nova". És el segon curs que l'escoleta on estic està oberta i té les parets plenes de plafons amb imatges que fan referència a la psicomotricitat, així com jocs per a ells que ajuden a desenvolupar la seva motricitat fina. 

En definitiva, crec que cada projecte s'ha d'entendre en el seu context, però que de ben segur es poden adaptar a qualsevol centre. És molt important que surtin d'una necessitat, i que sempre vagin acompanyats d'una avaluació, i en el nostre cas, amb el poc temps que tenim, tal vegada no podrem obtenir tota la informació que voldríem. 

REFLEXIONS SOBRE ELS PLANS DE MILLORA (part I)

A continuació s'exposaran les reflexions sobre els plans de millora que duen a terme les meves companyes en el seu centre de pràctiques. 

Els plans de millora que s'han anat desenvolupant fins al moment són els següents: 

• Familia i escola (en dues ocasions)
• El pati (també en dues ocasions)
• La poesia.

1er pla de millora: Familia i escola. Qüestionari i renovació de plafons.

Aspecte que més m'han cridat l'atenció:
D'aquest pla de millora, el que més m'ha cridat l'atenció ha estat que les practicants elaborin un qüestionari per al centre, ja que és un aspecte que a mi, personalment, no se m'havia passat pel cap i que trobo una gran idea. A més, també m'ha semblat força impactant que en el centre hagués plafons d'anys passats ja que aquest és un dels aspectes que més m'agraden del meu centre: la quantitat d'informació diaria que el centre ofereix a les famílies dels infants. 

Objectius que té: 
Crec que aquest pla preten millorar la qualitat participativa de la família ja que amb el qüestionari plantegen tot un seguit d'activitats per veure quins són els interessos dels pares. També millorar la informació que el centre ofereix als pares, perquè han actualitzats els diferents plafons que hi havia al centre. A més, amb l'elaboració de la guia per a les mestres, es preten oferir una ajuda a aquest col·lectiu.

Aprenentatge que promou: 
Amb aquest pla, penso que el que es vol és que familía i escola tinguin una més bona relació, per tant, es podria parlar d'un aprenentatge participatiu i col·laboratiu entre aquests dos contextos. 

Com es pot avaluar:
Per dur a terme l'avaluació del pla es podrien fer reunions i claustres, per saber si s'han complert els objectius que s'havien formulat a l'inici. També es pot mostrar la guia a altres mestres perquè valorin la seva utilitat. 


Quins aspectes m'han parescut nous, interessants, atractius: 
Com he dit abans, uns dels aspectes que m'han semblat més interessants són l'elaboració d'un qüestionari per a les famílies i també d'una guia d'ajuda per a les mestres. Penso que és una feina molt maca i molt interessant. 


Adaptació del pla al meu context: 
Aquest pla podria tenir cabuda en el meu centre perquè no hi ha cap guia per a les mestres, i pot resultar molt interessant realitzar qüestionares per conèixer els gustos de les famílies. No obstant això, el tema de la renovació dels plafons no es podria dur a terme perquè al meu centre és un dels aspectes que més bé marxen i que més èxit tenen. 


Què pot aportar al meu repertori professional i de quina manera: 
Crec que el tema dels qüestionaris pot servir de molt a l'hora de conèixer els interessos de les famílies a l'hora de realitzar algunes activitats o alguns tallers. 


Dificultats i obstacles que hi trobo: 
Una de les dificultats que hi veig és la participació de les famílies, que per mala sort, no totes s'impliquen en la tasca, i per tant, l'estudi dels interessos no seria complet. També l'idioma de l'enquesta, que a causa de la immigració, hauria d'estar en més de dos idiomes, i acompanyat d'imatges per tal de facilitar la comprensió a les famílies. 

2on pla de millora: Familia i escola. Reunions.

Aspecte que més m'han cridat l'atenció:

D'aquest pla el que més m'ha cridat l'atenció és que les practicants puguin estar en contacte tan directe amb les familíes dels infants, cosa que m'ha agradat molt perquè és una experiència molt profitosa i enriquidora.

Objectius que té: 

Crec que l'objectiu principal és posar en comú les angoixes i les pors de les famílies. Fent les reunions entre les famílies i l'escola es poden trobar solucions que tal vegada a algú no se li ha passat pel cap.  A més a més, crec que és molt tranquil·litzador saber que aquestes  pors afecten a més d'una família. 

Aprenentatge que promou: 

Penso que es tracta d'una aprenentatge de caire més pràctic i vivencila, de primera mà. Família i escola poden parlar de les seves angoixes i cooperar per trobar possibles solucions. 

Com es pot avaluar:

Les evidències poden ser pistes per saber com van les reunions, però crec que si la gent participa a les posteriors convocatòries és perquè la cosa ha anat bé. S'han de revisar els objectius exposats al començament per veure si s'han conseguit. 

Quins aspectes m'han parescut nous, interessants, atractius: 

Tal com he comentat abans, un dels aspectes que més m'han agradat és el fet de què les practicants puguin participar en aquestes reunions amb les famílies dels infants. Suposa un aprenentatge molt significatiu i vivencial que segur resulta molt útil per a elles. 

Adaptació del pla al meu context: 

Aquest pla de millora pot ser útil en tots els centres. Seria molt bona idea que es dugueren a terme reunions entre família i escola a les escoletes per tal de parlar sobre temes que interessen als dos contextos. 

Què pot aportar al meu repertori professional i de quina manera:

Tal vegada, algun dia, pugui dur a terme aquest tipus de pla i assistir a reunions que m'aportin informació tant dels infants com de les famílies, cosa que serveix per organitzar i planificar activitats i tasques educatives. 

Dificultats i obstacles que hi trobo: 

Un dels inconvenients que trobo és que depenent dels horaris en què es facin les reunions, hi haurà més o manco assistència. També s'ha de tenir molt clar que la reunió ha d'estar ben planificada per no fer "perdre" el temps a ningú. És fonamental que surtin d'allà contents i pensant que ha estat molt bona idea participar-hi. 

3er pla de millora: Pati. (Eivissa).

Aspecte que més m'han cridat l'atenció:

D'aquest pla de millora del pati el que més m'agradat ha estat l'ajuda que han obtingut pel que fa als aspectes econòmics. Tant l'escola com la família ha decidit participar aportant els materials necessaris per dur a terme la millora. 

Objectius que té: 

Amb aquest pla de millora es pretèn oferir un espai diferenciat pels més petits, que el pati serveixi de zona multifuncional i que hi hagi més materials per tal d'evitar els conflictes entre els infants derivats de l'avorriment. 

Aprenentatge que promou: 

Amb la millora del pati es fomenta el joc lliure, el joc simbòlic, ambdòs en un espai obert i en contacte amb la natura. 

Com es pot avaluar:

Crec que l'observació en tots casos és una de les millors formes per avaluar les tasque que es duen a terme, però en aquest cas, més que més. 

Quins aspectes m'han parescut nous, interessants, atractius: 

La idea de fer un túnel transparet per veure com cauen els objectes m'ha resultat molt atractiva. A més els infants poden treballar conceptes com dins/fora, adalt/abaix, etc...

Adaptació del pla al meu context: 

En el pati del centre on faig les pràctiques hi ha una zona pels més petits. També s'empren les rodes dels cotxes per usar-les com un circuit. No obstant això, també seria interessant fer algunes millores perquè els recursos de què disposen els infants són limitats. 

Què pot aportar al meu repertori professional i de quina manera:

Crec que en aquest cas, el que m'aporta és l'esperança de trobar un centre de feina on els pares són tan participatius com en aquesta escoleta. També les idees del tub transparent, i les taules i cadires amb arbres. 

Dificultats i obstacles que hi trobo: 
Una de les dificultats, que no ha de ser real, és que s'ha d'anar alerta amb els materials que tiren els infants pel tub perquè es pot taponar. 
En general, pel que he pogut sentir, els projectes de millora del pati són els que manco recursos econòmics reben. Encara a dia d'avui es té la creença de pensar que només s'apren a les aules, a portes tancades. Penso que és molt interessant dedicar un temps i uns recursos econòmics en el pati ja que els infants gaudeixen i s'enriqueixen tant o més que fent activitats baix un sostre.

4rt pla de millora: La senyora Poesia.

Aspecte que més m'han cridat l'atenció:
Aquest pla de millora m'ha encantat, no obstant això, m'ha cridat l'atenció que l'escoleta no tingués unes activitats programades per aquestes hores en què hi ha tantes entrades i sortides de nins i familiar. 

Objectius que té: 
Aquest pla sorgeix davant la necessitat de fer "alguna cosa" de 12h a 13h, quan hi ha molts de nins que ja marxen a casa i per tant hi ha molta entrada i sortida de gent. També es pretèn aproximar els infants a les diferents formes d'expressió, a les diverses cultures, etc. 

Aprenentatge que promou: 
Durant aquesta hora els infants poden treballar la memòria, l'atenció, el llenguatge corporal, el ritme, l'entonació... 

Com es pot avaluar:
Com la resta de projectes, l'observació és fonamental. I a més, com han dit les practicants que desenvolupen el pla, els pares comenten que els nins repeteixen el que aprenen durant aquesta estona. Millor manera d'avaluar que això...!!

Quins aspectes m'han parescut nous, interessants, atractius: 
M'ha agradat molt la idea de treballar la poesia amb els infants. No obstant això, no estic d'acord quan diuen que els nadons no gaudeixen d'aquesta estona. Moltes vegades pensem que no poden fer res, però estar presents mentre es narren contes, es diuen poesies, etc... els introdueix en el món de la literatura i van introduint-se en els  diferents ritmes, entonacions, etc.

Adaptació del pla al meu context: 
El problema que hi veig és que en el meu centre els tres nivells dinen a hores diferents i s'hauria de modificar tota la programació per unificar una hora per dur a terme el pla. Igualment, estic segura que es podria desenvolupar i que seria molt i molt enriquidor. 

Què pot aportar al meu repertori professional i de quina manera:
Aquest pla, que es du a terme amb nins de diferents nivells em fa confirmar el benefici de desenvolupar activitats d'aquest tipus. Penso que són molt profitosas perquè a més dels coneixements que aporta la pròpia activitat, els nins s'enriqueixen de la seva interacció. 

Dificultats i obstacles que hi trobo: 
Un dels inconvenients que hi veig és que amb l'entrada i la sortida de pares que venen a cercar els infants s'ha d'interrompre l'activitat i per tant els infants perden l'atenció. 

PLA DE MILLORA

El nostre pla de millora preten treballar el tema dels materials. No es tracta només d'elaborar material per als infants, sinó també d'intentar optimitzar els recursos de què disposa el centre per poder treur un profit òptim i enriquidor. 

Després d'uns dies observant el nostre nou entorn, ens sorgeixen alguns dubtes o qüestions sobre els materials que el centre ofereix als infants. Ens adonem que hi ha moltes joguines comercials, i que el material natural i no estructurat només el fan servir per activitats especials com per exemple la panera dels tresors o el joc heurístic. 

Material comercial

Panera dels tresors

Joc heurístic

Sabem que les joguines comercials agraden als infants, però observem que estan cansats de les que tenen ja que no ofereixen grans oportunitats per a ells. Aquestes joguines estan fabricades pels adults, i per tant no solen estar pensades per als seus "consumidors". A més, donen poca informació sensorial i pensem que aquest aspecte és fonamental en aquestes edats. 

Per aquesta raó, volem realitzar alguns materials, com plafons, perquè els infants puguin desenvolupar els seus sentits. Ens centrem en materials que tenen com a objectiu principal desenvolupar el tacte, la vista i l'olfacte. Respecte al gust, ens hem centrat en algunes activitats (tastar sucre, sal, farines, ...). I pel que fa a l'oïda, reproduirem alguns sons, que variaran en funció de l'edat dels infants. 

Un altre punt que treballem en el projecte és la reorganització dels espais. En concret volem reorganitzar l'entrada de l'escoleta ja que és un espai comú que està destinat a les activitats plàstiques i de representació. Volem posar els materials més a l'abast dels infants per fomentar així la seva autonomia. 

A més, tenint en compte la importància de la literatura en el món dels infants, estem fent un teatre de titelles perquè tant mestres com infants puguin representar alguns dels seus contes preferits. 

Cal dir que el projecte de millora està centrat en l'escola en general i no es un espai en concret. Pensem que d'aquesta forma tots els membres es veuran beneficiats i no només els alumnes de les aules on fem les pràctiques. 

REVISIÓ DEL CONTRACTE D'APRENENTATGE

Ja han passat gaire bé 2 mesos des que vàrem començar les pràctiques. Al començament tot són dubtes, qüestions de com dur a terme la teva feina, de com comportar-se amb la gent, com crear un bon vincle amb els infants, com actuar amb la teva tutora sense ofendre la seva tasca... en definitiva, de com desenvolupar el teu perfil d'educadora. 

Dubtes

Però van passant els dies i, si tot va bé i et trobes còmoda, com és el meu cas, vas sent tú mateixa. Vas vegent quin és el ritme de l'aula, i també del centre. Vas comprenent com treballa la teva tutora, perquè a la fi, tú estàs a la seva aula. Veus com són els infants, els vas coneixent, però ells també et van coneixent a tú. Vas formant part del microsistema que és l'aula i et converteixes en uns dels elements vius d'ella. 

Així doncs, al començament tenia unes "pors" o uns punts que m'agradaria millorar, que crec que a dia d'avui, no és que hagin desaparegut, però sí que s'han fet més febles gràcies a tot el que he pogut observar i també a tot el que he pogut desenvolupar a l'aula i al centre. 

Crec que mai pots "acabar" de perfilar el teu perfil docent perquè cada nin és diferent i les teves actuacions han de girar en torn als infants. Tal vegada un curs et comportes d'una manera, però al següent aquesta manera de fer les coses no funciona i l'has de canviar. Aquest aspecte camaleònic també forma part del món de l'educació. Ser flexible és una de les característiques més importants d'un mestre. Al manco des del meu punt de vista. 

I tal vega és aquest element de flexibilitat el que m'agradaria incloure en el meu contracte d'aprenentatge perquè fins que he estat realitzant les pràctiques no m'ha adonat realment de la importància que suposa ser flexible.