dissabte, 24 de març del 2012

EXPERIÈNCIES I BONES PRÀCTIQUES

Les 3 experiències que més m'ha agradat són: 
  • Juguem amb magranes. 
En aquesta experiència, els infants de l'aula, manipulen els grans de les magranes. Trobo que és una activitat enriquidora perquè els nins descobreixen les característiques de la fruita a través dels sentits. Proven les magranes, les oloren, les toquen, ... 
És molt important fomentar les activitats sensorials ja que esdevenen una font inesgotable d'informació. En les primeres edats els nins i nines aprenen i descobreixen el món que els envolta gràcies a la informació que reben ficant-se les coses a la boca, agafant-les amb les mans, picant-les a terra per saber quin renou fan...
M'agrada sobretot perquè permet a l'infant tocar i embrutar-se cosa que a moltes escoles pareix que està prohibit. Sembla que si l'infant arriba a casa amb taques que no se'n van ni amb cent rentades, l'infant no apren res. És com si per aprendre fos necessari estar net i assegut, amb un llibre al davant. Encara hi ha molta gent que pensa que tots els coneixements estan als llibres i als mestres, essent ells els únics coneixedors dels sabers. 
A més a més, cal remarcar el fet de què el material que s'empra per dur a terme l'activitat és natural i proper a l'entorn de l'infant. Es deixa de banda el material comercial, unifuncional i dissenyat pels adults, molts de cops sense pensar en els infants que els empren, i s'introdueixen materials com les magranes que donen tantes possibilitats com l'infant vulgui.
A part d'activar els sentits, també s'introduieix als infants en el món de l'art, perquè veuen que amb les magranes es pot pintar i això és una manera de despertar la curiositat de l'infant per investigar amb més materials. 
Aquesta activitat pot donar peu a moltes coses: descobrir-ne el gust, el tacte, com és el fruit per dintre, com són els seus grans. També els poden contar, poder fer agrupacions, etc. I a més, es pot fer amb altres fruites, per tal que els infants comparin tot allò que han après amb cada material. 
Cal dir també que aquest tipus d'activitats faciliten l'aprenentatge autònom de l'infant ja que li permeten guiar el seu procés i dedicar-hi el temps necessari en cada moment. Tal vegada un infant tastarà 5 cops el gran de la magrana abans d'averiguar la seva textura, i un altre només en necessitarà 2 per saber-ho. 
En definitiva, penso que és molt necessari fomentar aquestes tasques a l'aula, donant importància al desenvolupament dels sentits ja que és el canal per on els infants reben la informació i a més, permenten gaudir d'un moment de tranquil·litat i únic que enriqueix les capacitats de cada un dels infants. 
  • Mòbils i murals amb materials a l'abast. 
El tema del material reciclat, i sobretot el natural, sempre m'ha parescut interessant. En la societat en què vivim es dóna massa importància als bens materials, pensant que és més ric aquells que més té i sobretot, que les coses naturals no tenen valor. Les flors són per fer bonic i les cadires per asseure. No volem veure més enllà del que ens posen al davant i perdem l'oportunitat de descobrir un món nou i fascinant. 
Al voltant tenim milers de materials naturals que ens permeten fer activitats divertidíssimes i sobretot enriquidores. Que permeten als infants descobrir el seu entorn i sobretot aprendre'l. 
El que em sembla més interessant de l'activitat és la col·laboració de les famílies. Aquest fet possibilita que els pares o padrins dels infants entenguin l'aprenentatge dels seus infants, i sobretot se n'adonin de la quantitat d'informació que poden rebre els més petits tenint al seu abasta material d'aquest tipus. 
Hauríem de limitar una mica l'ús del material comercial, tan pobre en funcions i en transmetre sensacions als infants. Solen ser de plàstic i de colors estridents, sempre amb la mateixa temperatura i amb el mateix gust. 
  • Poder anar a beure aigua. 
És l'experiència que més m'ha agradat. Els infants poden anar a beure aigua quan tenen set i el que és més important, servir-se ells mateixos. 
La jornada escolar està plena de moments senzills que tenen un valor educatiu molt important i que fomentan l'autonomia dels infants. Són aprenentatges que pareixen tan obvis que molt sovint els passam per alt. Menjar, beure, posar-se la jaqueta, posar-se les sabates,... són accions tan banals pels adults que les feim sense pensar, però pels infants suposa un repte aconseguir dominar-les. 
Si deixam que siguin els infants qui es preparin el got d'aigua, poc a poc aniran controlant el moviment, estimant la quantitat d'aigua que cap al tassó i el que és més important, augmentant la seva autonomia dia a dia. 
El que moltes vegades manca és la paciència, que va lligada al temps. Donar aquesta llibertat als infants suposa un enlentiment del dia a dia, de respirar i contar fins a l'infinit abans de dir "basta, ja n'hi ha prou". L'aprenentatge és un procés que necessitat aquests dos ingredients: paciència i temps. És d'aquesta manera que els infants construeixen els seus coneixements i el seu domini de l'entorn proper. 
Abans d'abocar-se el tassó, li haurà de caure aigua i fins i tot el got, però els errors formen part de l'aprenentatge i són tan vàlids com a necessaris. 

dissabte, 17 de març del 2012

DAFO

Les fortaleses i les oportunitats del centre on estic fent pràctiques, penso que són: 

FORTALESES
OPORTUNITATS

1.     Treball en equip.
2.     Personal de suport.
3.     Comunicació amb les famílies.
4.     Grau d’autonomia.
5.     Gestió de les emocions.


1.     Famílies col·laboradores.
2.     Bona ubicació del centre.
3.     Infraestructura. Nova i funcional.


Pel que fa a l'aula, considero que les fortaleses i les oportunitats són les següents: 

FORTALESES
OPORTUNITATS

1.     Bon vincle afectiu tutora-infants.
2.     Comunicació entre famílies i tutora.
3.     Rutines durant la jornada.
4.     Comunicació oral.
5.     Educació musical.


1.     Famílies implicades.
2.     Voltants enriquidors.
3.     Bon treball en equip amb la resta d’educadores.
4.     Interacció amb els altres infants del centre.

divendres, 2 de març del 2012

EL CONCEPTE D'INFANT


El meu concepte d’infant ha anat variant, com ha passat també al llarg de la història. Gràcies als coneixements adquirits al llarg d’aquests tres anys de carrera, puc tenir una visió més concreta i més exacta de què és un infant.
La paraula infant per a mi du inserides una sèrie de conceptes: sensibilitat, immaduresa, joc, espontaneïtat, descobriment, creixement, tendresa, necessitats, etc.
Per a mi, un nin és una persona que necessita l’ajuda de l’adult per arribar a la maduresa, però també del joc i del descobriment autònom. Necessita de les experiències i de les vivències per poder construir un coneixement de l’entorn. De la mateixa manera, l’infant també ajuda l’adult a comprendre la vida des d’altre angle; des de l’angle de l’espontaneïtat i de la sensibilitat.
Crec que és important tenir en compte que l’infant és una persona, no un projecte d’ella. L’infant és des que neix; en aquell precís moment ja existeix, per això penso que és tan important l’educació infantil. Aquesta etapa no és només una preparació per a la futura educació que rebrà en primària, sinó que té pes per ella mateixa perquè ajuda a l’infant a ser independent i a formar-se un autoconcepte positiu.
En definitiva, un infant és un ser humà capaç de tot, sempre tenint en compte el seu propi ritme evolutiu i les característiques, no de la infància en general, sinó de les seves pròpies com a persona que és. 

dijous, 1 de març del 2012

UNA JORNADA A L'ESCOLETA


Com ocorre una jornada al centre i aula de l'escoleta on faig pràctiques.

La jornada a l’aula on faig les pràctiques comença a les 9.30h del matí. Hi ha alguns infants que ja estan a l’escoleta matinera i per tant quan queden 5 minuts per a les 9.00h els anam a cercar. Entre les 9.00h i les 9.30h arriben la resta dels infants. Mentre esperam, jugam amb alguns materials, però els infants solen estar més tranquils, jugant asseguts al nostre costat.
Quan ja esteim tots, feim el ritual del “Bon dia”, que és una cançó per donar els bon dia a tots i cada un dels infants de l’aula.
Després jugam lliurement una estoneta, fins que es fan les 10.00h i anam a la sala dels bressols a dormir. Normalment dormen tots els infants, manco un. La tutora dorm als infants i jo em quedo amb l’infant que no dorm; li conto un conte, o anam a passejar pel centre, a veure com juguen els infants més grans al pati.
Els infants es desperten (o els despertam) a les 10.40h, més o manco. Els mudam entre la tutora i jo i feim l’activitat programada (estimulació lingüística, joc de descoberta, exploració d’espais, manipulació, etc).
A les 11.20h començam a parar la taula i les cadiretes, perquè a les 11.30h duen el menjar. Rentam la cara i les manetes dels infans i els posam els baveralls. Quan duen el dinar, els donam, primer als més petits i després als altres. No s’aixeca ningú fins que tots han acabat i fins que els hem torcat la boca i les mans.
Solem acabar de dinar a les 12.20h i fins les 13.00h els infants juguen una mica. Hi ha dos infants que marxen a les 13.00h, per tant els mudam a ells primer, i després a la resta, per anar a dormir. La tutora i jo duim els nins a la sala dels bressols per dormir els infats que queden.
De 13.15h a 14.40, més o manco, els infants dormen, i la tutora aprofita per dinar o per alguna programació. En funció del torn que té la mestra, ve una auxiliar a guardar als nadons que dormen.
A partir de les 15.00 els pares venen a recollir als seus fills que ja estan mudats i preparats. Alguns queden a berenar i se’n van més tard. Com solen ser poquets, es junten amb la resta de nins que queden a l’escoleta i juguen tots plegats, com a màxim fins les 17.00h, hora en què tanca el centre.

A més, reflexiona sobre les preguntes següents:

   1. Què fan els infants en un dia típic?
Els infants en un dia típic juguen lliurement, manco el temps que es fa l’activitat programada. A més a més, com els de l’aula on faig les pràctiques són nadons, necessiten dormir més.

   2. Qui decideix com s´ha d´ensenyar i avaluar?

Com ensenyar i com avaluar ho decideix Estudi6, l’empresa que gestiona l’escoleta. No obstant això, s’ha d’arribar a un consens amb l’equip directiu. A més, hi ha dues línies per cada curs, de manera que les dues tutores organitzen les activitats, els objectius, l’avaluació, i como dur-ho a terme (espais, materials, eines d’avaluació, etc)

   3. Quines estructures, pràctiques o comportaments (meus o de l'escola) els ajuden?
Els infants saben més o manco com transcorre el seu dia a dia a l’aula. La mestra va parlant amb ells i anticipant el que passarà. La jornada és “igual” cada dia, variant les activitats i això dóna seguretat als infants. D’aquesta seguretat neix en els infants una curiositat per conèixer i explorar el seu entorn, la qual cosa beneficia el seu procés d’aprenentatge i sobretot la seva autonomia.
Abans de dinar, param la taula i asseim els infants a les cadires i els netejam, ells saben que és l’hora de dinar, perquè és un ritual que es repeteix cada dia. Passa el mateix quan s’ha de canviar un bolquer. Primer es prepara el canviador i tot el que es necessita per a l’acció, mentre es va nombrant l’infant que s’ha de canviar i se li diu que li canviarem els bolquers. Són petites coses que molts de cops passen desapercebudes, però que l’infant va comprenent i integrant mentre la seva seguretat s’afiança i els permet ser més autònoms i exploradors.

   4. Com estan organitzades les aules, les rutines, els espais, els horaris...? Qui les organitza? Qui decideix per on començar i quan acabar? Quan  sorgeix un problema o un entrebanc dins la jornada, com es soluciona?
Les aules dels nadons tenen matalassos amb coixins, un canviador amb armaris i una pica. A més a més, al passadís hi ha unes prestatgeries on la mestra té el seu material i també calaixos amb joguines que els infants poden agafar. Hi ha una taula que s’aplega i queda a la paret. Hi ha un mirall amb una barra perquè els infants que encara no s’aguanten drets puguin aferrar-se. No està distribuït per racons, hi ha joguines i els infants els poden agafar quan vulguin. També tenen una saleta amb els bressols, que té dos finestrals tapas per una cortina perquè no els entri molta llum.
Les aules dels més grans sí que estan distribuides per racons, i a més a l’entrada hi ha racons per compartir com el de les disfresses i les pintures i plastilines.
Com he comentat abans els horaris estan programats per l’equip docent i sobretot per les dues tutores que dirigeixen els dos grups de la mateixa edat. Els horaris són els mateixos per a tots, llevats de la primera vegada que dormen, que sol ho fan els més petits, mentre que els més grans juguen o fan alguna activitat.
Les tutores decideixen quan comença i quan acaba una activitat, fixant-se sobretot en el comportament dels infants davant la tasca.
En la sala dels nadons no es solen donar conflictes perquè juguen de forma més individual, però sí que pot ser algun infant pren una joguina que té altre nin. En aquests casos, i sobretot si l’infant a qui han llevat la joguina plora, se li diu a qui ha pres el material que això no es fa i que li torni (normalment la tutora li lleva de la mà i li torna a l’altre infant).

   5. Com interactuen els infants? Col·laboren i treballen junts? Com s'ajuden a aprendre?
Generalment, els infants no juguen plegats, comparteixen joguines i moments, però encara no tenen edat per saber col·laborar i treballar junts.

   6. Com interactuen amb el mestre/a?
Els infants tenen una molt bona relació amb la mestra i es nota que confien en ella. Solen anar al seu costat a mostrar-li les joguines que han agafat. Si ploren o han caigut i s’han fet mal, la cerquen i amb la mirada cerquen la seva ajuda.

   7. Com s’interectua amb les famílies?
Les famílies disposen de molts plafons informatius a l’entrada de cada aula. Hi ha unes graelles amb targetes on els pares poden veure què manca als seus infants (bolquers, tovalloletes, baveralls, etc), si han dormit, si han menjat bé, quantes deposicions han fet durant la jornada, etc. També hi ha un diari de classe on la tutora, quan els infants dormen després de dinar, redacta el més rellevant del dia i aferra les fotografies que s’han fet durant l’activitat principial de la jornada.
També hi ha informació sobre el període d’adaptació, sobre les malalties més freqüents dels nadons, del menú setmanal, i algun cartell especial com el de carnestoltes, o ara el de la Jaia Quaresma.
A més, les famílies poden xerrar amb la tutora quan van a recollir al seu fill.

  8. L’escola té previst un pla d’acollida als infants? Com és aquest pla? Existeix un pla d’acollida pels mestres?

L’escoleta sí que té un pla per a l’acollida dels infants nouvinguts, també per als infants amb NESE i els infants amb problemes socioemocionals. El pla d’acollida té un període d’adaptació. Els infants comencen anant a l’escola durant dues horetes la primera setmana o un poc més si és necessari. En un principi van d’un en un, però solen ser dos, perquè molts de pares no es poden adaptar a aquest pla. Poc a poc van fent més coses a l’escola: dinen i dormen. Es van acostumant a les rutines de l’escola de forma gradual, amb ajuda d’alguns objectes transicionals com coixins o peluços.

Pel que fa al pla d’acollida per als mestres, no tenen cap. En tot cas, l’escola només fa dos anys que està en funcionament i les mestres varen començar amb l’opertura i encara hi són. 

CONTRACTE DE PRÀCTIQUES


Jo en el dia d’avui, després de realitzar les activitats d’anàlisis de les competencies personals i de l’escola on inicio les practiques detecto que:

Necessito millorar en alguns aspectes relacionats amb les competencies següents:
  • Organització de situacions d’aprenentatge.
  •  Informació a les famílies.
  • Acceptació dels deures i dilemes de la professió.
  • Organització de la pròpia formació continua.
Em proposo els objectius:
  • Dissenyar activitats i posar-les en pràctica amb els infants de l’aula en què faig les pràctiques.
  • Adquirir habilitats per relacionar-me amb les famílies. Com dir determinades coses o explicar algunes situacions que poden resultar incòmodes.
  • Saber com avaluar, tant el procés d’aprenentatge dels infants, com el meu propi.
  • En definitiva, aprendre a ser una bona mestra, acceptant tant les capacitats com les limitacions pròpies.
 Per aconsegui-ho...
  • Observaré els diferents rols que hi ha a la meva escoleta, fent una reflexió crítica-constructiva.
  • Demanaré opinió sobre les meves aportacions a l’aula i sobre la meva acció en general.
  • Aprofitaré tots els moments, els bons i els manco bons per aprendre coses. Gaudiré del període de pràctiques. 

COM SERÀ LA MEVA ESCOLETA?

Imagino que l'escoleta on vaig a fer les pràctiques és així:


Nins i nines fent assemblea amb la mestra

M'imagino una aula amb taules i cadires petites i de colors verds, vermells i blaus. Els infants asseuen de quatre en quatre i fan trencaclosques. També canten, pinten i riuen. Fan rotllana amb la mestra i aixequen la mà per participar en l'assemblea. Es mouen perquè són petits, però estan acostumats a les rutines de l'escola, i la rotllana és una d'elles. 


Quines coses el diferencien d’una escola 3-6?
Imagino que la diferència que hi ha és sobretot a nivell d’espais, de material i de seguretat. Els infants de 3-6 ja es mouen més i necessiten més espai per poder moure’s. També a nivell de recursos perquè les ràtios solen ser més elevades i per tant hi ha més nins.
A més a més, a les escoles de 0-3, normalment els més petits no solen sortir al pati, tan sols els més grans. Per altra banda, a les escoles de 3-6 surten tots, i han de ser espais més grans i preparats.

Com ha estat l’acollida? Què t’ha sorprès? Quines coses encara no has vist?
L’acollida de l’escola ha estat molt bona, per part de tot el personal. La gent és molt amable i agradable. La coordinadora del centre ens va presentar una a una a totes les persones del centre. Això vol dir que també ens van presentar a les cuineres i a la dona de la neteja.
Un cop a l’aula amb la meva tutora, em va presentar un a un els infants i vam tenir un primer contacte per saber com actuaven els infants. També em va presentar alguns pares, explicant qui era, d’on i quin temps quedaria amb ells. Els pares també han contribuit a una bona i càlida acollida.
En un principi no em vàrem ensenyar tot el centre, només algunes aules, la sala de mestres i alguns dels racons comuns. Però poc a poc el vaig coneixent perquè anam fent activitats a diferents espais de l’escola i la meva tutora m’anima perquè vagi a veure què fan a les altres aules quan els nostres nins estan dormint.
Les primeres impressions que tenc del centre són molt bones. Estic molt contenta i sento que formo part de l’aula. La tutora em va explicant què farem durant el dia i m’implica en totes les activitats. Els nins també fan que tot sigui més fàcil perquè pareix que no tenen cap problema amb la meva presència. 


Després de la primera setmana de practiques, què canviaries del teu dibuix? Per què?

He de dir que jo, l’escola, ja sabia com era. A més a més, abans de començar amb aquesta assignatura ja l’havíem visitada amb el tutor de pràctiques. Si és cert que no coneixo el funcionament del centre i per això crec que és el tret en què hem puc basar.

Desconeixia l’aula en què anava a fer les pràctiques i per tant, havia imaginat a infants de 2-3 anys, asseguts en alguns moments a les taules, cantant cançons, pintant, fent rotllana i aixecant la mà per intervenir en una conversa.

M’ha tocat l’aula dels nadons, per tant és molt diferent el que havia pensat que passaria i el que està passant realment. No hi ha rotllana, ni taules ni pintures. Sí que hi ha cançons, però les canta la tutora mentre algun infant fa palmetes. No aixequen la mà per participar en una conversa perquè l’únic que diuen és “hola” i “mamà”!! Això no vol dir que no sigui enriquidor. Tot comença en aquestes edats i estic molt contenta amb el meu grup, però no tenia res a veure amb el que havia imaginat.