LES COMPETÈNCIES

En la professió docent és molt important la creació d’hàbits de treball sobre un mateix, hàbits que s’inicien amb l’autobservació i descoberta d’un mateix. Després de prendre’t algun temps per reflexionar, escriu dos comportaments, actitud o idees que valores positivament i dos que valores negativament de la teva manera de fer en relació a:

1. Organitzar situacions d’aprenentatge
2. Gestionar la progressió dels aprenentatges
3. Elaborar dispositius de diferenciació
4. Implicar als alumnes en els seus aprenentatges
5. Treballar en equip
6. Participar en la gestió de l’escola
7. Informar i implicar als pares
8. Emprar les tecnologies de la informació
9. Afrontar els dilemes i els problemes ètics de la professió
10. Organitzar la pròpia formació continua

Les dues competències que valoro positivament són: el treballar en equip i emprar les tecnologies de la informació. Crec que durant aquests tres anys hem anat creant una bona i continua experiència de treball en grup. Han estat molts els projectes i les activitats que hem hagut de fer amb les companyes, cosa que ens han ajudat a fomentar algunes habilitats socials com l’empatia. A més a més, també ens ha servit per saber defensar les nostres idees i principis de manera respectuosa i coherent. De la mateixa manera, també hem necessitat cedir davant algunes decisions de la resta del grup i arribar a una solució conjunta que beneficii a tots els membres. Pel que fa a la competencia “emprar les tecnologies de la informació”, crec que és una de les més posades en pràctica. Avui dia tot està informatitzat, fins i tot els treballs ja no es solen imprimir. Cercam informació a la xarxa, activitats, teories, estudis... podem trobar de tot. A més a més, és un bon recurs per fer els treballs en grup ja que moltes vegades els membre d’un mateix grup viuen a barris o pobles diferents. El fet de disposar d’un correu electrònic facilitat i agilitza la feina.

Passant a les competències que considero més febles en el meu cas, seleccionaria: informar i implicar als pares i participar en la gestió de l’escola. Són les més difícils de treballar per ara perquè el període de pràctiques és curt. Imagino que vas coneixent els pares però encara no tindrem tant de pes com per poder “assessorar o informar” a les famílies. Alguna cosa semblant pasa amb la gestió de l’escola, és amb el pas del temps i amb l’experiència com a mestra que pots implicar-te en les feines del centre per oferir un millor servei. 

QUINA MESTRA VULL SER?

Els trets que identifiquen un mestre ideal per a mi són:

•  Sensibilitat. Ha de ser una persona sensible, capaç de posar-se en la pell de l’infant.
• Vocació. Ha de ser una persona que estimi la seva feina.
• Respecte. Ha de respectar totes i cada una de les caracterísitques dels infants.
•  Solidaritat. Ha de saber compartir, tant les coses materials com les abstractes, i a més, transmetre aquest valor.
•  Organització. Ha de ser una persona organitzada en la seva feina. No obstant això també ha de tenir en compte la flexibilitat i la novetat dins la rutina.
• Paciència. Ha de saber respectar el ritme de cada un dels infants, sense pretendre que tots ho facin tot alhora.
• Col·laboració. Ha de saber fer feina en equip per poder enriquir-se dels demés i permetre que els altres també puguin aprofitar-se dels seus coneixements i experiències. 

És diferent el perfil d’un mestre de l’etapa 0-3 que d’un de l’etapa 3-6? En què és diferent? En què és semblant?

Crec que un mestre, sigui a l’etapa que sigui, ha de tenir uns trets comuns, que vendrien a ser els que he citat anteriorment. Penso que es fonamental sobretot que hi hagi vocació. Els infants són especials i únics i per saber atendre’ls es necessita alguna cosa més que coneixements teòrics i experiència, és necessita una estima que surt de dintre, que no té res a veure amb teories ni investigacions, sinó amb el cor.

Pel que fa a les diferències en el perfil del mestre no les trobo molt clares. Penso que tant en una etapa com a l’altra han de ser pràcticament iguals. És cert que a l’etapa de 0-3 es fa més feina amb les rutines, i a l’etapa de 3-6 ja hi ha una entrada al món acadèmic i dels coneixements, però considero que la figura del mestre representa el mateix en ambdós casos. Ha de ser una figura que representi seguretat i confiança.

Tal vegada podríem parlar d’una diferència a nivell d’estudis ja que a la primera etapa és suficient tenir el tècnic superior d’Educació Infantil i la segona cal tenir un títol universitari. No obstant això, aquesta premissa no obliga a establir uns trets diferents en el perfil de cada educador. 

DESPRÉS DELS PRIMERS DIES AL CENTRE, REFLEXIONA:

Quin tipus de mestre hi ha dins l’aula on estic? Semblances i diferències entre el perfil de mestre ideal que vares definir.

L’aula on faig les pràctiques és la dels nadons, de 0-1 anys. La mestra encarregada és una persona sensible, simpàtica i molt carinyosa. Coneix els nins i sap què necessiten en cada moment. Els nins l’estimen i es nota en el seu comportament dins l’aula. Estan contents, amb ganes d’explorar l’entorn i de jugar.

Pel que fa a la meva definició de perfil del mestre, crec que és bastant similar a allò que m’he trobat a l’aula. Una persona organitzada, col·laboradora i sensible. Que és respectuosa amb els infants i sap quin és el moment adequat per fer determinades activitats i quin és el moment per deixar que els infants vagin per “lliure”.

Quin tipus de mestre vols ser?

Crec que, com esper, la majoria de les persones que fan aquestes activitats, el perfil de mestre que desig coincideix amb el perfil definit en la primera activitat. Tothom vol ser el millor possible, tant en la vida personal com en la laboral. Vull ser una persona sensible i coneixedora de les necessitats dels infants, treballadora tant a l’aula amb els nins com amb la resta de l’equip docent.

Ha evolucionat aquest concepte des del primer curs dels estudis de mestre? Com?

El concepte en sí no ha evolucionat gaire, tal vegada el que ha evolucionat és la manera de dur-ho a terme. Gràcies als coneixements adquirits i a les experiències viscudes durants aquests tres anys tenc una visió més completa i complexa dels infants i del seu món. D’aquesta manera tenc una oportunitat de posar en marxa els trets fonamentals per aconseguir ser, des del meu punt de vista, una bona mestra.

 

LES MEVES PORS

Les 10 preguntes que em plantejo són: 

1.   Estic preparada per anar a les pràctiques?
2.  Sabré controlar les meves emocions?
3. Com seran les mestres? I la meva tutora?
4.  Com seran els infants de la meva aula?
5. Podré fer moltes coses? O només canviaré bolquers?
6. Tindré relació amb les famílies?
7. Sabré captar les necessitats dels infants?
8. Com posar límits a un conflicte?
9. On està el límit entre intervenir i respectar?
10. Com respondran els infants davant una activitat que hem proposat?

Respondré a les 3 següents: 

1. Sabré controlar les meves emocions?
2. On està el límit entre intervenir i respectar?
3. Estic preparada per anar a les pràctiques?

1.- Quan t’enfrentes una situació nova, desconeixes què pot passar. Tú pots conèixer les reaccions del teu cos en moments diaris o en situacions que vius amb determinada freqüència, però quan es tracta d’experiències noves, és difícil preveure la teva pròpia reacció. Imagino que amb el pas dels dies, aniré coneixent-me en aquesta nova etapa de practicant. Crec que és important ser sempre optimista i positiva i reconèixer que tothom es pot equivocar. Que precisament de les errades podem treure molt de profit i analitzar els punts claus del moment. Es tracta de trobar un equilibri personal i intentar respondre davant les noves situacions de la manera més correcta possible.

2.- Suposo que aquesta pregunta la respondré en funció de com la meva tutora em faci sentir. Si que és cert que ella és la responsable de l’aula i que és qui planifica i programa el dia a dia. Això sempre és motiu de respecte, tot i que a vegades pots no compartir el mateix punt de vista. Quan una cosa no ens sembla bé, hem de veure fins a quin punt dir-ho pot ser malinterpretat. Sempre es pot enfocar des d’un punt de vista personal i comentar-ho de forma constructiva.

3.- Aquesta és una pregunta que es respon amb el pas del temps i en funció de les experiències que ens ofereixen les pràctiques. Crec que estic preparada per fer les pràcitques. Hem estat tres anys preparant-nos teòricament per a aquest moment i considero que ho puc fer bé, però els moments que tindrem amb els infants són desconeguts i a vegades tindrem la incertesa de què fer. És per això que feim pràctiques, per poder unir els coneixements teòrics amb la realitat a dins l’aula; per poder unir les dues parts que formen el tot del món educatiu. 

Per respondre a la resta de preguntes...

Per respondre a les preguntes que he fet, suposo que és important el pas del temps i veure com flueixen les pràctiques. No obstant això, és important tenir una actitud positiva i oberta a totes les noves experiències que ens oferirà aquest període com a practicants. És necessari ser conscients de la vital importància que tenen aquest mesos en la nostra formació com a mestres i aprofitar al màxim tots els moments, independentment de si ens pareixen més o manco bons, o més o manco, dolents.