APRENDRE...

Aquesta entrada és un reflexió personal sobre què cal per tal que una persona aprengui.

La primera pregunta és: 

• Què cal per a què la mestra aprengui?

Crec que una de les coses més importants que ha de passar per tal que una mestra aprengui és que reflexioni sobre el seu procés i sobre la seva tasca educativa. És necessari que sigui conscient de tot el que passa durant la seva vida professional i que valori tots els aspectes positius i negatius. Que sigui conscient que aprendre és necessari i que no es tracta d'una cosa estàtica sinó d'un procés dinàmic, amb ritmes irregulars però tots profitosos. A més a més, ha de ser una persona amb iniciativa, que sigui ella mateixa qui decideixi començar a treballar, a posar-se en marxa. Cal saber que unes coses costen més que d'altres, però que independentment, el procés, tot el procés, és molt enriquidor. Es necessita una dosi de força i de ganes perquè la rutina, tot i que per als infants és molt necessaria perquè els dóna seguretat, per als adults a vegades suposa una falsa comoditat. 

En definitiva, per aprendre l'únic que es necessita són ganes. No val l'excusa de no tenir temps, perquè qualsevol moment i qualsevol lloc és bo per aprendre.

• Que cal per a què jo aprengui?

Sempre he cregut, i crec que és perquè és cert, que per aprendre és necessari que allò que ens ofereixen (o que nosaltres mateixos cerquem), ens sigui d'interès, bé perquè ens pugui servir d'alguna cosa, o bé perquè simplement, sentim curiositat per la cosa en qüestió. 

En el cas de les pràctiques, per aprendre crec que el que necessitem és estimar allò que fem. Saber que tot el que podem observar, reflexionar, preguntar... ens servirà, no en un futur, sinó també en un present, per ser millors professionals. També es necessita iniciativa perquè moltes vegades ens podem trobar amb persones que no ens tendran en compte. Cal saber trobar el camí per arribar al nostre objectiu, independentment de quin sigui. 

Crec, a més, que necessitem cometre errors perquè d'ells també s'apren. Els errors són motiu de reflexió, ben igual que els èxits. Tot ens guia a l'aprenentatge.

CONEIXEMENTS ADQUIRITS DE LES EXPOSICIONS (de l'itinerari B)

Després d'escoltar a les diferents companyes que han exposat sobre els aspectes teòrics dels plans de millora, he de dir que he comprès alguns termes que fins ara no tenia gaire clars, o bé que confonia. 

Els conceptes INNOVACIÓ, CANVI I PLANS DE MILLORA estan molt lligats, i per aquest motiu em semblava una mica establir una diferència. Aixi doncs, ara entenc que: 

• Canvi: el canvi és una modificació de qualsevol aspecte, ja sigui global o parcial de la realitat educativa. Està lligat a la innovació, ja que parteix de la intenció de canviar alguna cosa. Una de les idees exposades que més van cridar la meva atenció és la por que tenim les persones de fer canvis en la vida (com passava en els projectes de millora que treballaven els Blogs). Canviar implica una incertesa i per tant ens provoca inseguretat perquè, per una banda deixem enrera allò que coneixem i per altra, ens dirigim a un lloc del qual no sabem gaire bé res .
• Innovació: la innovació és un procés que pretèn un canvi de la realitat educativa. El que volem amb la innovació és produir i consolidar una millora i que es projecti al futur. Aqui vull fer referència a un autor que van citar les companyes d'Eivissa i que trobo explica el concepte d'una manera molt clara: Borrell diu que la innovació mira al passat per poder millorar el futur i projectar aquesta millora al futur. Queda ben clar que és un procés i que necessita d'una avaluació per poder assegurar uns resultats positius. De la mateixa manera, com innovar implica canviar, també genera una incertesa. 
• Plans de millora: els plans de millora sorgeixen de la pretensió de canviar alguna cosa, ja sigui parcial o global, de la realitat educativa. Impliquen un canvi que suposa una major eficàcia i un major servei als alumnes. Pel que he pogut escoltar aquests dies, a l'etapa de 0-3 aquests plans es fan però no són visibles, suposo que per la por que tenen les mestres a canviar i innovar. A més a més, pareix que tampoc solen anar acompanyats d'una avaluació, tret indispensable per saber si aquest pla ha assolits els objectius desitjats. També pareix que molt sovint s'obliden de la fonamentació teòrica, tan imprescindible, al meu parer, per assegurar un bon plan de millora.

Pel que fa a les bones pràctiques, les defineixo com unes accions o experiències que es duen a terme i que beneficien l'autonomia dels infants. Necessiten una planficació, uns objectius i que estiguin fonamentats en la teoria. També necessiten una avaluació, tot i que, com passa amb els plans de millora, s'obliden de fer-la. Les bones pràctiques poden sorgir de la necessitat, però crec que en moltes ocasions es van "heretant" de cursos anteriors, o fins i tot es fan perquè "parlant amb altres mestres m'han dit que ho fan i que va molt bé". Crec que qualsevol aspecte que s'introdueixi ha de tenir un motiu que estigui justificat, que sigui raonable i sobretot profitós i enriquidor. 

En referència a l'avaluació, he pogut veure que molts de cops està oblidada en un segon pla, pensant que amb el canvi ja és suficient. Canviar implica una modificació, que pot ser bona, però també dolenta, i és per aquest motiu que l'avaluació ens suposa una eina vital en l'educació. No podem permetre cometre determinats errors i cal fer avaluacions i reflexions per saber si anem pel camí correcte, o si pel contrari, hem de tornar enrere i començar altre cop. 

A continuació, el mapa conceptual amb els coneixements treballats durant aquests dies a les exposicions. 

REFLEXIONS SOBRE ELS PLANS DE MILLORA (part II)

A l'entrada anterior hi ha les reflexions dels projectes, un a un, i amb les preguntes contestades. Vaig entendre malament com s'havia de fer i he anat reflexionat sobre cada una de les propostes i no per temàtica. 

Ara, amb les noves exposicions sí que faré les reflexions de cada grup. 

• Projectes de millora sobre els materials: 

Aquest tema és el que en el meu grup també estem treballant. D'aquesta manera puc establir més semblances i més diferències. He pogut veure que hi ha quantitat de materials que a mi ni se m'han passat pel cap, com per exemple els tubs de conducte i les bovines.

També m'he adonat que els objectius són gairé bé els mateixos i que el que es pretèn és oferir als infants material no estructurat per tal de què puguin donar-li més d'un ús. 

M'ha semblat molt divertida la idea de fer joguines amb els materials reciclables, com el Mister Potato que han fet a Eivissa. A més a més em pareix molt interessant alguns dels objectius que van nombrar, com evitar la discriminació de gènere i de classe social. 

• Projectes de millora sobre els Blogs: 

D'aquests projectes i del que he sentit en altres ocasions, he pogut saber que la majoria de la gent té por a compartir les experiències que es desenvolupen a l'escoleta via les noves tecnologies. A més, pareix que aquesta por també va molt sovint lligada a una mandra per haber d'estar actualitzant el Blog, amb text, imatges, reflexions, etc. 

Pel que fa als objectius, tots dos projectes coincideixen en què el que es persegueix és donar a conèixer la feina de l'escola a la resta, i sobretot formar i motivar a les mestres a fer aquesta feina. 

Al meu centre tampoc tenen Blog i crec que amb les activitats tan divertides que fan, seria una bona idea posar-lo en marxa. No obstant això, penso que així com estan avui dia les lleis de privacitat, és un tema molt complicat. Tal vegada es pot fer tenint-lo tancat, però la gràcia està en poder mostrar a tots què es fa al centre. 

• Projectes de millora sobre psicomotricitat: 

Aquest és un projecte sobre la millora de la sala de psicomotricitat d'un centre i sobre les sessions que es duen a terme allà dintre. 

Gràcies al període de pràctiques he pogut veure la importància que té aquesta activitat i per tant considerar que aquest projecte és molt necessari en tots els centres que no emprin la sala com cal. 

M'ha semblat molt bona idea la realització de la guia per tal que quan marxin les practicants es pugui continuar amb les sessions de psico, que és realment el que importa. S'han d'oferir sessions de qualitat per tal d'enriquir les experiències dels infants. 

Un dels aspectes que més m'ha cridat l'atenció és que a l'escola no varen permetre penjar plafons ni imatges a les parets de l'aula perquè "és nova". És el segon curs que l'escoleta on estic està oberta i té les parets plenes de plafons amb imatges que fan referència a la psicomotricitat, així com jocs per a ells que ajuden a desenvolupar la seva motricitat fina. 

En definitiva, crec que cada projecte s'ha d'entendre en el seu context, però que de ben segur es poden adaptar a qualsevol centre. És molt important que surtin d'una necessitat, i que sempre vagin acompanyats d'una avaluació, i en el nostre cas, amb el poc temps que tenim, tal vegada no podrem obtenir tota la informació que voldríem. 

REFLEXIONS SOBRE ELS PLANS DE MILLORA (part I)

A continuació s'exposaran les reflexions sobre els plans de millora que duen a terme les meves companyes en el seu centre de pràctiques. 

Els plans de millora que s'han anat desenvolupant fins al moment són els següents: 

• Familia i escola (en dues ocasions)
• El pati (també en dues ocasions)
• La poesia.

1er pla de millora: Familia i escola. Qüestionari i renovació de plafons.

Aspecte que més m'han cridat l'atenció:
D'aquest pla de millora, el que més m'ha cridat l'atenció ha estat que les practicants elaborin un qüestionari per al centre, ja que és un aspecte que a mi, personalment, no se m'havia passat pel cap i que trobo una gran idea. A més, també m'ha semblat força impactant que en el centre hagués plafons d'anys passats ja que aquest és un dels aspectes que més m'agraden del meu centre: la quantitat d'informació diaria que el centre ofereix a les famílies dels infants. 

Objectius que té: 
Crec que aquest pla preten millorar la qualitat participativa de la família ja que amb el qüestionari plantegen tot un seguit d'activitats per veure quins són els interessos dels pares. També millorar la informació que el centre ofereix als pares, perquè han actualitzats els diferents plafons que hi havia al centre. A més, amb l'elaboració de la guia per a les mestres, es preten oferir una ajuda a aquest col·lectiu.

Aprenentatge que promou: 
Amb aquest pla, penso que el que es vol és que familía i escola tinguin una més bona relació, per tant, es podria parlar d'un aprenentatge participatiu i col·laboratiu entre aquests dos contextos. 

Com es pot avaluar:
Per dur a terme l'avaluació del pla es podrien fer reunions i claustres, per saber si s'han complert els objectius que s'havien formulat a l'inici. També es pot mostrar la guia a altres mestres perquè valorin la seva utilitat. 


Quins aspectes m'han parescut nous, interessants, atractius: 
Com he dit abans, uns dels aspectes que m'han semblat més interessants són l'elaboració d'un qüestionari per a les famílies i també d'una guia d'ajuda per a les mestres. Penso que és una feina molt maca i molt interessant. 


Adaptació del pla al meu context: 
Aquest pla podria tenir cabuda en el meu centre perquè no hi ha cap guia per a les mestres, i pot resultar molt interessant realitzar qüestionares per conèixer els gustos de les famílies. No obstant això, el tema de la renovació dels plafons no es podria dur a terme perquè al meu centre és un dels aspectes que més bé marxen i que més èxit tenen. 


Què pot aportar al meu repertori professional i de quina manera: 
Crec que el tema dels qüestionaris pot servir de molt a l'hora de conèixer els interessos de les famílies a l'hora de realitzar algunes activitats o alguns tallers. 


Dificultats i obstacles que hi trobo: 
Una de les dificultats que hi veig és la participació de les famílies, que per mala sort, no totes s'impliquen en la tasca, i per tant, l'estudi dels interessos no seria complet. També l'idioma de l'enquesta, que a causa de la immigració, hauria d'estar en més de dos idiomes, i acompanyat d'imatges per tal de facilitar la comprensió a les famílies. 

2on pla de millora: Familia i escola. Reunions.

Aspecte que més m'han cridat l'atenció:

D'aquest pla el que més m'ha cridat l'atenció és que les practicants puguin estar en contacte tan directe amb les familíes dels infants, cosa que m'ha agradat molt perquè és una experiència molt profitosa i enriquidora.

Objectius que té: 

Crec que l'objectiu principal és posar en comú les angoixes i les pors de les famílies. Fent les reunions entre les famílies i l'escola es poden trobar solucions que tal vegada a algú no se li ha passat pel cap.  A més a més, crec que és molt tranquil·litzador saber que aquestes  pors afecten a més d'una família. 

Aprenentatge que promou: 

Penso que es tracta d'una aprenentatge de caire més pràctic i vivencila, de primera mà. Família i escola poden parlar de les seves angoixes i cooperar per trobar possibles solucions. 

Com es pot avaluar:

Les evidències poden ser pistes per saber com van les reunions, però crec que si la gent participa a les posteriors convocatòries és perquè la cosa ha anat bé. S'han de revisar els objectius exposats al començament per veure si s'han conseguit. 

Quins aspectes m'han parescut nous, interessants, atractius: 

Tal com he comentat abans, un dels aspectes que més m'han agradat és el fet de què les practicants puguin participar en aquestes reunions amb les famílies dels infants. Suposa un aprenentatge molt significatiu i vivencial que segur resulta molt útil per a elles. 

Adaptació del pla al meu context: 

Aquest pla de millora pot ser útil en tots els centres. Seria molt bona idea que es dugueren a terme reunions entre família i escola a les escoletes per tal de parlar sobre temes que interessen als dos contextos. 

Què pot aportar al meu repertori professional i de quina manera:

Tal vegada, algun dia, pugui dur a terme aquest tipus de pla i assistir a reunions que m'aportin informació tant dels infants com de les famílies, cosa que serveix per organitzar i planificar activitats i tasques educatives. 

Dificultats i obstacles que hi trobo: 

Un dels inconvenients que trobo és que depenent dels horaris en què es facin les reunions, hi haurà més o manco assistència. També s'ha de tenir molt clar que la reunió ha d'estar ben planificada per no fer "perdre" el temps a ningú. És fonamental que surtin d'allà contents i pensant que ha estat molt bona idea participar-hi. 

3er pla de millora: Pati. (Eivissa).

Aspecte que més m'han cridat l'atenció:

D'aquest pla de millora del pati el que més m'agradat ha estat l'ajuda que han obtingut pel que fa als aspectes econòmics. Tant l'escola com la família ha decidit participar aportant els materials necessaris per dur a terme la millora. 

Objectius que té: 

Amb aquest pla de millora es pretèn oferir un espai diferenciat pels més petits, que el pati serveixi de zona multifuncional i que hi hagi més materials per tal d'evitar els conflictes entre els infants derivats de l'avorriment. 

Aprenentatge que promou: 

Amb la millora del pati es fomenta el joc lliure, el joc simbòlic, ambdòs en un espai obert i en contacte amb la natura. 

Com es pot avaluar:

Crec que l'observació en tots casos és una de les millors formes per avaluar les tasque que es duen a terme, però en aquest cas, més que més. 

Quins aspectes m'han parescut nous, interessants, atractius: 

La idea de fer un túnel transparet per veure com cauen els objectes m'ha resultat molt atractiva. A més els infants poden treballar conceptes com dins/fora, adalt/abaix, etc...

Adaptació del pla al meu context: 

En el pati del centre on faig les pràctiques hi ha una zona pels més petits. També s'empren les rodes dels cotxes per usar-les com un circuit. No obstant això, també seria interessant fer algunes millores perquè els recursos de què disposen els infants són limitats. 

Què pot aportar al meu repertori professional i de quina manera:

Crec que en aquest cas, el que m'aporta és l'esperança de trobar un centre de feina on els pares són tan participatius com en aquesta escoleta. També les idees del tub transparent, i les taules i cadires amb arbres. 

Dificultats i obstacles que hi trobo: 
Una de les dificultats, que no ha de ser real, és que s'ha d'anar alerta amb els materials que tiren els infants pel tub perquè es pot taponar. 
En general, pel que he pogut sentir, els projectes de millora del pati són els que manco recursos econòmics reben. Encara a dia d'avui es té la creença de pensar que només s'apren a les aules, a portes tancades. Penso que és molt interessant dedicar un temps i uns recursos econòmics en el pati ja que els infants gaudeixen i s'enriqueixen tant o més que fent activitats baix un sostre.

4rt pla de millora: La senyora Poesia.

Aspecte que més m'han cridat l'atenció:
Aquest pla de millora m'ha encantat, no obstant això, m'ha cridat l'atenció que l'escoleta no tingués unes activitats programades per aquestes hores en què hi ha tantes entrades i sortides de nins i familiar. 

Objectius que té: 
Aquest pla sorgeix davant la necessitat de fer "alguna cosa" de 12h a 13h, quan hi ha molts de nins que ja marxen a casa i per tant hi ha molta entrada i sortida de gent. També es pretèn aproximar els infants a les diferents formes d'expressió, a les diverses cultures, etc. 

Aprenentatge que promou: 
Durant aquesta hora els infants poden treballar la memòria, l'atenció, el llenguatge corporal, el ritme, l'entonació... 

Com es pot avaluar:
Com la resta de projectes, l'observació és fonamental. I a més, com han dit les practicants que desenvolupen el pla, els pares comenten que els nins repeteixen el que aprenen durant aquesta estona. Millor manera d'avaluar que això...!!

Quins aspectes m'han parescut nous, interessants, atractius: 
M'ha agradat molt la idea de treballar la poesia amb els infants. No obstant això, no estic d'acord quan diuen que els nadons no gaudeixen d'aquesta estona. Moltes vegades pensem que no poden fer res, però estar presents mentre es narren contes, es diuen poesies, etc... els introdueix en el món de la literatura i van introduint-se en els  diferents ritmes, entonacions, etc.

Adaptació del pla al meu context: 
El problema que hi veig és que en el meu centre els tres nivells dinen a hores diferents i s'hauria de modificar tota la programació per unificar una hora per dur a terme el pla. Igualment, estic segura que es podria desenvolupar i que seria molt i molt enriquidor. 

Què pot aportar al meu repertori professional i de quina manera:
Aquest pla, que es du a terme amb nins de diferents nivells em fa confirmar el benefici de desenvolupar activitats d'aquest tipus. Penso que són molt profitosas perquè a més dels coneixements que aporta la pròpia activitat, els nins s'enriqueixen de la seva interacció. 

Dificultats i obstacles que hi trobo: 
Un dels inconvenients que hi veig és que amb l'entrada i la sortida de pares que venen a cercar els infants s'ha d'interrompre l'activitat i per tant els infants perden l'atenció. 

PLA DE MILLORA

El nostre pla de millora preten treballar el tema dels materials. No es tracta només d'elaborar material per als infants, sinó també d'intentar optimitzar els recursos de què disposa el centre per poder treur un profit òptim i enriquidor. 

Després d'uns dies observant el nostre nou entorn, ens sorgeixen alguns dubtes o qüestions sobre els materials que el centre ofereix als infants. Ens adonem que hi ha moltes joguines comercials, i que el material natural i no estructurat només el fan servir per activitats especials com per exemple la panera dels tresors o el joc heurístic. 

Material comercial

Panera dels tresors

Joc heurístic

Sabem que les joguines comercials agraden als infants, però observem que estan cansats de les que tenen ja que no ofereixen grans oportunitats per a ells. Aquestes joguines estan fabricades pels adults, i per tant no solen estar pensades per als seus "consumidors". A més, donen poca informació sensorial i pensem que aquest aspecte és fonamental en aquestes edats. 

Per aquesta raó, volem realitzar alguns materials, com plafons, perquè els infants puguin desenvolupar els seus sentits. Ens centrem en materials que tenen com a objectiu principal desenvolupar el tacte, la vista i l'olfacte. Respecte al gust, ens hem centrat en algunes activitats (tastar sucre, sal, farines, ...). I pel que fa a l'oïda, reproduirem alguns sons, que variaran en funció de l'edat dels infants. 

Un altre punt que treballem en el projecte és la reorganització dels espais. En concret volem reorganitzar l'entrada de l'escoleta ja que és un espai comú que està destinat a les activitats plàstiques i de representació. Volem posar els materials més a l'abast dels infants per fomentar així la seva autonomia. 

A més, tenint en compte la importància de la literatura en el món dels infants, estem fent un teatre de titelles perquè tant mestres com infants puguin representar alguns dels seus contes preferits. 

Cal dir que el projecte de millora està centrat en l'escola en general i no es un espai en concret. Pensem que d'aquesta forma tots els membres es veuran beneficiats i no només els alumnes de les aules on fem les pràctiques. 

REVISIÓ DEL CONTRACTE D'APRENENTATGE

Ja han passat gaire bé 2 mesos des que vàrem començar les pràctiques. Al començament tot són dubtes, qüestions de com dur a terme la teva feina, de com comportar-se amb la gent, com crear un bon vincle amb els infants, com actuar amb la teva tutora sense ofendre la seva tasca... en definitiva, de com desenvolupar el teu perfil d'educadora. 

Dubtes

Però van passant els dies i, si tot va bé i et trobes còmoda, com és el meu cas, vas sent tú mateixa. Vas vegent quin és el ritme de l'aula, i també del centre. Vas comprenent com treballa la teva tutora, perquè a la fi, tú estàs a la seva aula. Veus com són els infants, els vas coneixent, però ells també et van coneixent a tú. Vas formant part del microsistema que és l'aula i et converteixes en uns dels elements vius d'ella. 

Així doncs, al començament tenia unes "pors" o uns punts que m'agradaria millorar, que crec que a dia d'avui, no és que hagin desaparegut, però sí que s'han fet més febles gràcies a tot el que he pogut observar i també a tot el que he pogut desenvolupar a l'aula i al centre. 

Crec que mai pots "acabar" de perfilar el teu perfil docent perquè cada nin és diferent i les teves actuacions han de girar en torn als infants. Tal vegada un curs et comportes d'una manera, però al següent aquesta manera de fer les coses no funciona i l'has de canviar. Aquest aspecte camaleònic també forma part del món de l'educació. Ser flexible és una de les característiques més importants d'un mestre. Al manco des del meu punt de vista. 

I tal vega és aquest element de flexibilitat el que m'agradaria incloure en el meu contracte d'aprenentatge perquè fins que he estat realitzant les pràctiques no m'ha adonat realment de la importància que suposa ser flexible. 

LES MEVES PRÀCTIQUES... FINS AL MOMENT!

Sensacions, emocions, primeres impressions... tot canvia. Això no vol dir que sigui dolent. Ni bo. Crec que és el ritme de les experiències. Són cicles irregulars, imperfectes, però que afecten, precisament, a tot el que va canviant: a les sensacions, les emocions i les primeres impressions. 

Quan en el teu cos només hi ha cabuda per a l'emoció pareix que les coses lletges desaparèixen. S'obre davant teu un món harmònic i meravellós on sembla que les errades i els conflictes no són personatges de la història. 

Estic encantada amb les meves pràctiques, amb els infants i amb les tutores, en especial amb la meva. No obstant això, he de dir que res és com era al començament.

Existeixen els conflictes. També existeixen els errors. En definitiva, l'escoleta no deixa de ser un lloc de treball ocupat per un grup de persones, amb les seves característiques, totes semblants i totes diferents. 

M'adono que en ocasions considero una acció correcta i ben feta pel simple fet de què la persona que la du a terme em cau bé. Això no vol dir que aquesta manera de fer no sigui adequada, però és cert que si em paro a pensar trobo més maneres de fer la mateixa cosa, tal vegada d'una forma més propera a mi i a la meva personalitat. 

Crec que molt sovint ens deixem eclipsar per la personalitat d'una persona i pel tracte que tenim amb ella, donant per vàlides les seves accions educatives, i fins i tot donant-les com a les millors. Fent-les nostres. 

Per altra banda, he de reconèixer que estic aprenent molt. Molta gent pot pensar que cada jornada escolar és igual, però no és vera. Cada dia és diferent. Els infants cada dia evolucionen, es desenvolupen. Creixen. Com els meus coneixements. I com els seus. 

He canviat la manera d'entendre la professió, fins i tot la manera d'entendre als infants. No n'hi ha dos d'iguals. És impossible. I crec que això és una de les qüestions més importants en aquest món. Pot ser la clau per entendre moltes situacions, i fins i tot molts de fracassos. 
Mai hagués pensat que els nadons s'enriquissin tant de les activitats. Ho aprofiten tot. Cada setmana són semblats, però això no implica que els infants s'avorreixin o que no aprenguin. Les rutines són necessàries i ofereixen als nins la seguretat que els manca per poder explorar i conèixer el seu entorn. Això és una de les coses que més m'agraden de l'escoleta, que les rutines estan molt marcades durant la jornada i per tant els infants saben què passa i què passarà durant el dia. 
En definitiva, el període de les pràctiques m'està ajudant a formar-me no sols com a educadora, sinó com a persona. M'ha fet obrir de nou els ulls per veure les coses des d'altra perspectiva. Des de la perspectiva d'un nin, que és i que sent, que no és un projecte de futur, sinó un present que viu, amb necessitats, amb coneixements i sobretot amb moltíssimes ganes d'aprendre. 

UNA BONA PRÀCTICA: La Jaia Quaresma

Primer de tot, he de dir que la bona pràctica que he decidit explicar és tracta d'una pràctica de centre, on participen tots o quasi tots els membre que hi traballen. També cal dir que es tracta d'una bona pràctica puntual, que no es dóna cada dia, sinó en un determinat període del curs, com és la Quaresma. 

"La Jaia Quaresma ens visita!" és el títol de la bona pràctica. 

la Jaia Quaresma 

Al EIP de Son Ferriol, cada dimecres de Quaresma, tots els infants del centre reben la visita de la Jaia. 

Els infants surten a l'entrada, un lloc destinat a les activitats "més especials", com és aquest cas. Un cop estan tots, han de romandre asseguts i tranquils, fins que als pocs segons arriba la Jaia Quaresma, vestida de pagesa, amb les seves graelles i el seu bacallà. 

La Jaia saluda als infants, fent preguntes per tal de fer participar als infants. Els demana si saben alguna cançó que parli d'ella i si li poden cantar. Així, tots plegats, canten les cançons qua han aprés de la Jaia. Tot seguit demana un voluntari per llevar-li una cama, cosa que indica que queda una setmana manco per a l'arribada de les vacances de Pasqua. Després, abans d'anar-se'n i per agrair als infants que li hagin cantat, els regala unes galletes per les postres. 

Tot i que aquesta activitat és d'una durada més bé curta, els infants poden gaudir de moments enriquidors i molt vivencials. 

Amb aquests tipus d'activitats, el que es preten és: 

• Interaccionar amb tots els nins dels centre. 
• Aprendre i cantar cançons. 
• Adintrar als infants a les costums i tradicions de la cultura de la nostra illa. 
• Romandre un temps asseguts i tranquils. 
• Parar atenció a la Jaia. 

Durant l'activitat, els infants gaudeixen amb tots els companys. Els més petits tenen de models als més grans, que en moltes ocasions tenen més influència que la figura de l'adult. De la mateixa manera, els més grans es senten importants i satisfets perquè es fixen en el seu comportament. Es tracta d'un aprenentatge vivencial i significatiu perquè forma part de la vida diaria dels infants.

A més, no només es tracta de veure a la Jaia, el moment dóna per moltes coses. Com he dit abans, la Jaia Quaresma forma part de la nostra cultura. També hi ha components matemàtics, perquè tots plegats conten les cames que té la Jaia; li lleven una i a la setmana següent se n'adonen que és diferent a l'anterior. Els nins amplien el seu repertori musical, perquè aprenen cançons típiques del període de Quaresma. 

Malgrat tot això, el fet de repetir cada dimecres el mateix acte, fa que caigui en la rutina i perdi el valor de sorpresa que té inicialment. Crec que seria una bona idea anar alternant el lloc on els visita la Jaia, canviar les cançons, etc. A més a més, hem de tenir en compte que hi ha infants molt petits, que encara no tenen ni un any, i que tot i que és cert que també aprofinten aquest ambient, no li treuen tant de suc. També cal dir que els més petits no saben parar atenció tant de temps i que no saben parlar, per tant, tampoc cantar. No obstant això, aquest fet enriqueix i fomenta l'estimulació lingüistica i musical. Basta veure com tots fan palmetes!

Un altre problema que planteja una activitat d'aquest tipus, és que hi ha molts nins i pocs adults per poder observar la reacció i comportament de cada un d'ells. D'aquesta manera, tot i no ser invisibles, sí que pot passar que els infants més tranquils i que menys demanen atenció, siguin manco observats. Contrari és el cas que més ploren o més es mouen, que tenen a l'educadora més a sobre i per tant són més observats. Crec que això no és exclusiu d'aquests tipus d'activitats on hi ha un gran nombre d'alumnes, sinó que és una errada que es repeteix dia a dia a l'aula. La mestra sempre està més amb els infants més moguts, deixant de banda aquells que són més tranquils i que no solen plorar. 

Finalment, crec que les activitats que impliquen estar tots plegats són molt profitoses i que ajuden a l'infant a entendre la realitat. S'inicien en el món de les normes socials i dels comportaments adequats per tal de ser formats com a bons membres de la societat on viuen. 

EXPERIÈNCIES I BONES PRÀCTIQUES

Les 3 experiències que més m'ha agradat són: 

• Juguem amb magranes. 

En aquesta experiència, els infants de l'aula, manipulen els grans de les magranes. Trobo que és una activitat enriquidora perquè els nins descobreixen les característiques de la fruita a través dels sentits. Proven les magranes, les oloren, les toquen, ... 

És molt important fomentar les activitats sensorials ja que esdevenen una font inesgotable d'informació. En les primeres edats els nins i nines aprenen i descobreixen el món que els envolta gràcies a la informació que reben ficant-se les coses a la boca, agafant-les amb les mans, picant-les a terra per saber quin renou fan...

M'agrada sobretot perquè permet a l'infant tocar i embrutar-se cosa que a moltes escoles pareix que està prohibit. Sembla que si l'infant arriba a casa amb taques que no se'n van ni amb cent rentades, l'infant no apren res. És com si per aprendre fos necessari estar net i assegut, amb un llibre al davant. Encara hi ha molta gent que pensa que tots els coneixements estan als llibres i als mestres, essent ells els únics coneixedors dels sabers. 

A més a més, cal remarcar el fet de què el material que s'empra per dur a terme l'activitat és natural i proper a l'entorn de l'infant. Es deixa de banda el material comercial, unifuncional i dissenyat pels adults, molts de cops sense pensar en els infants que els empren, i s'introdueixen materials com les magranes que donen tantes possibilitats com l'infant vulgui.

A part d'activar els sentits, també s'introduieix als infants en el món de l'art, perquè veuen que amb les magranes es pot pintar i això és una manera de despertar la curiositat de l'infant per investigar amb més materials. 

Aquesta activitat pot donar peu a moltes coses: descobrir-ne el gust, el tacte, com és el fruit per dintre, com són els seus grans. També els poden contar, poder fer agrupacions, etc. I a més, es pot fer amb altres fruites, per tal que els infants comparin tot allò que han après amb cada material. 

Cal dir també que aquest tipus d'activitats faciliten l'aprenentatge autònom de l'infant ja que li permeten guiar el seu procés i dedicar-hi el temps necessari en cada moment. Tal vegada un infant tastarà 5 cops el gran de la magrana abans d'averiguar la seva textura, i un altre només en necessitarà 2 per saber-ho. 

En definitiva, penso que és molt necessari fomentar aquestes tasques a l'aula, donant importància al desenvolupament dels sentits ja que és el canal per on els infants reben la informació i a més, permenten gaudir d'un moment de tranquil·litat i únic que enriqueix les capacitats de cada un dels infants. 

• Mòbils i murals amb materials a l'abast. 

El tema del material reciclat, i sobretot el natural, sempre m'ha parescut interessant. En la societat en què vivim es dóna massa importància als bens materials, pensant que és més ric aquells que més té i sobretot, que les coses naturals no tenen valor. Les flors són per fer bonic i les cadires per asseure. No volem veure més enllà del que ens posen al davant i perdem l'oportunitat de descobrir un món nou i fascinant. 

Al voltant tenim milers de materials naturals que ens permeten fer activitats divertidíssimes i sobretot enriquidores. Que permeten als infants descobrir el seu entorn i sobretot aprendre'l. 

El que em sembla més interessant de l'activitat és la col·laboració de les famílies. Aquest fet possibilita que els pares o padrins dels infants entenguin l'aprenentatge dels seus infants, i sobretot se n'adonin de la quantitat d'informació que poden rebre els més petits tenint al seu abasta material d'aquest tipus. 

Hauríem de limitar una mica l'ús del material comercial, tan pobre en funcions i en transmetre sensacions als infants. Solen ser de plàstic i de colors estridents, sempre amb la mateixa temperatura i amb el mateix gust. 

• Poder anar a beure aigua. 

És l'experiència que més m'ha agradat. Els infants poden anar a beure aigua quan tenen set i el que és més important, servir-se ells mateixos. 
La jornada escolar està plena de moments senzills que tenen un valor educatiu molt important i que fomentan l'autonomia dels infants. Són aprenentatges que pareixen tan obvis que molt sovint els passam per alt. Menjar, beure, posar-se la jaqueta, posar-se les sabates,... són accions tan banals pels adults que les feim sense pensar, però pels infants suposa un repte aconseguir dominar-les. 
Si deixam que siguin els infants qui es preparin el got d'aigua, poc a poc aniran controlant el moviment, estimant la quantitat d'aigua que cap al tassó i el que és més important, augmentant la seva autonomia dia a dia. 
El que moltes vegades manca és la paciència, que va lligada al temps. Donar aquesta llibertat als infants suposa un enlentiment del dia a dia, de respirar i contar fins a l'infinit abans de dir "basta, ja n'hi ha prou". L'aprenentatge és un procés que necessitat aquests dos ingredients: paciència i temps. És d'aquesta manera que els infants construeixen els seus coneixements i el seu domini de l'entorn proper. 
Abans d'abocar-se el tassó, li haurà de caure aigua i fins i tot el got, però els errors formen part de l'aprenentatge i són tan vàlids com a necessaris. 

DAFO

Les fortaleses i les oportunitats del centre on estic fent pràctiques, penso que són: 

FORTALESES	OPORTUNITATS
1.     Treball en equip. 2.     Personal de suport. 3.     Comunicació amb les famílies. 4.     Grau d’autonomia. 5.     Gestió de les emocions.	1.     Famílies col·laboradores. 2.     Bona ubicació del centre. 3.     Infraestructura. Nova i funcional.

Pel que fa a l'aula, considero que les fortaleses i les oportunitats són les següents: 

FORTALESES	OPORTUNITATS
1.     Bon vincle afectiu tutora-infants. 2.     Comunicació entre famílies i tutora. 3.     Rutines durant la jornada. 4.     Comunicació oral. 5.     Educació musical.	1.     Famílies implicades. 2.     Voltants enriquidors. 3.     Bon treball en equip amb la resta d’educadores. 4.     Interacció amb els altres infants del centre.

EL CONCEPTE D'INFANT

El meu concepte d’infant ha anat variant, com ha passat també al llarg de la història. Gràcies als coneixements adquirits al llarg d’aquests tres anys de carrera, puc tenir una visió més concreta i més exacta de què és un infant.

La paraula infant per a mi du inserides una sèrie de conceptes: sensibilitat, immaduresa, joc, espontaneïtat, descobriment, creixement, tendresa, necessitats, etc.

Per a mi, un nin és una persona que necessita l’ajuda de l’adult per arribar a la maduresa, però també del joc i del descobriment autònom. Necessita de les experiències i de les vivències per poder construir un coneixement de l’entorn. De la mateixa manera, l’infant també ajuda l’adult a comprendre la vida des d’altre angle; des de l’angle de l’espontaneïtat i de la sensibilitat.

Crec que és important tenir en compte que l’infant és una persona, no un projecte d’ella. L’infant és des que neix; en aquell precís moment ja existeix, per això penso que és tan important l’educació infantil. Aquesta etapa no és només una preparació per a la futura educació que rebrà en primària, sinó que té pes per ella mateixa perquè ajuda a l’infant a ser independent i a formar-se un autoconcepte positiu.

En definitiva, un infant és un ser humà capaç de tot, sempre tenint en compte el seu propi ritme evolutiu i les característiques, no de la infància en general, sinó de les seves pròpies com a persona que és. 

UNA JORNADA A L'ESCOLETA

Com ocorre una jornada al centre i aula de l'escoleta on faig pràctiques.

La jornada a l’aula on faig les pràctiques comença a les 9.30h del matí. Hi ha alguns infants que ja estan a l’escoleta matinera i per tant quan queden 5 minuts per a les 9.00h els anam a cercar. Entre les 9.00h i les 9.30h arriben la resta dels infants. Mentre esperam, jugam amb alguns materials, però els infants solen estar més tranquils, jugant asseguts al nostre costat.

Quan ja esteim tots, feim el ritual del “Bon dia”, que és una cançó per donar els bon dia a tots i cada un dels infants de l’aula.

Després jugam lliurement una estoneta, fins que es fan les 10.00h i anam a la sala dels bressols a dormir. Normalment dormen tots els infants, manco un. La tutora dorm als infants i jo em quedo amb l’infant que no dorm; li conto un conte, o anam a passejar pel centre, a veure com juguen els infants més grans al pati.

Els infants es desperten (o els despertam) a les 10.40h, més o manco. Els mudam entre la tutora i jo i feim l’activitat programada (estimulació lingüística, joc de descoberta, exploració d’espais, manipulació, etc).

A les 11.20h començam a parar la taula i les cadiretes, perquè a les 11.30h duen el menjar. Rentam la cara i les manetes dels infans i els posam els baveralls. Quan duen el dinar, els donam, primer als més petits i després als altres. No s’aixeca ningú fins que tots han acabat i fins que els hem torcat la boca i les mans.

Solem acabar de dinar a les 12.20h i fins les 13.00h els infants juguen una mica. Hi ha dos infants que marxen a les 13.00h, per tant els mudam a ells primer, i després a la resta, per anar a dormir. La tutora i jo duim els nins a la sala dels bressols per dormir els infats que queden.

De 13.15h a 14.40, més o manco, els infants dormen, i la tutora aprofita per dinar o per alguna programació. En funció del torn que té la mestra, ve una auxiliar a guardar als nadons que dormen.

A partir de les 15.00 els pares venen a recollir als seus fills que ja estan mudats i preparats. Alguns queden a berenar i se’n van més tard. Com solen ser poquets, es junten amb la resta de nins que queden a l’escoleta i juguen tots plegats, com a màxim fins les 17.00h, hora en què tanca el centre.

A més, reflexiona sobre les preguntes següents:

   1. Què fan els infants en un dia típic?

Els infants en un dia típic juguen lliurement, manco el temps que es fa l’activitat programada. A més a més, com els de l’aula on faig les pràctiques són nadons, necessiten dormir més.

   2. Qui decideix com s´ha d´ensenyar i avaluar?

Com ensenyar i com avaluar ho decideix Estudi6, l’empresa que gestiona l’escoleta. No obstant això, s’ha d’arribar a un consens amb l’equip directiu. A més, hi ha dues línies per cada curs, de manera que les dues tutores organitzen les activitats, els objectius, l’avaluació, i como dur-ho a terme (espais, materials, eines d’avaluació, etc)

   3. Quines estructures, pràctiques o comportaments (meus o de l'escola) els ajuden?

Els infants saben més o manco com transcorre el seu dia a dia a l’aula. La mestra va parlant amb ells i anticipant el que passarà. La jornada és “igual” cada dia, variant les activitats i això dóna seguretat als infants. D’aquesta seguretat neix en els infants una curiositat per conèixer i explorar el seu entorn, la qual cosa beneficia el seu procés d’aprenentatge i sobretot la seva autonomia.

Abans de dinar, param la taula i asseim els infants a les cadires i els netejam, ells saben que és l’hora de dinar, perquè és un ritual que es repeteix cada dia. Passa el mateix quan s’ha de canviar un bolquer. Primer es prepara el canviador i tot el que es necessita per a l’acció, mentre es va nombrant l’infant que s’ha de canviar i se li diu que li canviarem els bolquers. Són petites coses que molts de cops passen desapercebudes, però que l’infant va comprenent i integrant mentre la seva seguretat s’afiança i els permet ser més autònoms i exploradors.

   4. Com estan organitzades les aules, les rutines, els espais, els horaris...? Qui les organitza? Qui decideix per on començar i quan acabar? Quan  sorgeix un problema o un entrebanc dins la jornada, com es soluciona?

Les aules dels nadons tenen matalassos amb coixins, un canviador amb armaris i una pica. A més a més, al passadís hi ha unes prestatgeries on la mestra té el seu material i també calaixos amb joguines que els infants poden agafar. Hi ha una taula que s’aplega i queda a la paret. Hi ha un mirall amb una barra perquè els infants que encara no s’aguanten drets puguin aferrar-se. No està distribuït per racons, hi ha joguines i els infants els poden agafar quan vulguin. També tenen una saleta amb els bressols, que té dos finestrals tapas per una cortina perquè no els entri molta llum.

Les aules dels més grans sí que estan distribuides per racons, i a més a l’entrada hi ha racons per compartir com el de les disfresses i les pintures i plastilines.

Com he comentat abans els horaris estan programats per l’equip docent i sobretot per les dues tutores que dirigeixen els dos grups de la mateixa edat. Els horaris són els mateixos per a tots, llevats de la primera vegada que dormen, que sol ho fan els més petits, mentre que els més grans juguen o fan alguna activitat.

Les tutores decideixen quan comença i quan acaba una activitat, fixant-se sobretot en el comportament dels infants davant la tasca.

En la sala dels nadons no es solen donar conflictes perquè juguen de forma més individual, però sí que pot ser algun infant pren una joguina que té altre nin. En aquests casos, i sobretot si l’infant a qui han llevat la joguina plora, se li diu a qui ha pres el material que això no es fa i que li torni (normalment la tutora li lleva de la mà i li torna a l’altre infant).

   5. Com interactuen els infants? Col·laboren i treballen junts? Com s'ajuden a aprendre?

Generalment, els infants no juguen plegats, comparteixen joguines i moments, però encara no tenen edat per saber col·laborar i treballar junts.

   6. Com interactuen amb el mestre/a?

Els infants tenen una molt bona relació amb la mestra i es nota que confien en ella. Solen anar al seu costat a mostrar-li les joguines que han agafat. Si ploren o han caigut i s’han fet mal, la cerquen i amb la mirada cerquen la seva ajuda.

   7. Com s’interectua amb les famílies?

Les famílies disposen de molts plafons informatius a l’entrada de cada aula. Hi ha unes graelles amb targetes on els pares poden veure què manca als seus infants (bolquers, tovalloletes, baveralls, etc), si han dormit, si han menjat bé, quantes deposicions han fet durant la jornada, etc. També hi ha un diari de classe on la tutora, quan els infants dormen després de dinar, redacta el més rellevant del dia i aferra les fotografies que s’han fet durant l’activitat principial de la jornada.

També hi ha informació sobre el període d’adaptació, sobre les malalties més freqüents dels nadons, del menú setmanal, i algun cartell especial com el de carnestoltes, o ara el de la Jaia Quaresma.

A més, les famílies poden xerrar amb la tutora quan van a recollir al seu fill.

  8. L’escola té previst un pla d’acollida als infants? Com és aquest pla? Existeix un pla d’acollida pels mestres?

L’escoleta sí que té un pla per a l’acollida dels infants nouvinguts, també per als infants amb NESE i els infants amb problemes socioemocionals. El pla d’acollida té un període d’adaptació. Els infants comencen anant a l’escola durant dues horetes la primera setmana o un poc més si és necessari. En un principi van d’un en un, però solen ser dos, perquè molts de pares no es poden adaptar a aquest pla. Poc a poc van fent més coses a l’escola: dinen i dormen. Es van acostumant a les rutines de l’escola de forma gradual, amb ajuda d’alguns objectes transicionals com coixins o peluços.

Pel que fa al pla d’acollida per als mestres, no tenen cap. En tot cas, l’escola només fa dos anys que està en funcionament i les mestres varen començar amb l’opertura i encara hi són.