LES MEVES PRÀCTIQUES... FINS AL MOMENT!

Sensacions, emocions, primeres impressions... tot canvia. Això no vol dir que sigui dolent. Ni bo. Crec que és el ritme de les experiències. Són cicles irregulars, imperfectes, però que afecten, precisament, a tot el que va canviant: a les sensacions, les emocions i les primeres impressions. 

Quan en el teu cos només hi ha cabuda per a l'emoció pareix que les coses lletges desaparèixen. S'obre davant teu un món harmònic i meravellós on sembla que les errades i els conflictes no són personatges de la història. 

Estic encantada amb les meves pràctiques, amb els infants i amb les tutores, en especial amb la meva. No obstant això, he de dir que res és com era al començament.

Existeixen els conflictes. També existeixen els errors. En definitiva, l'escoleta no deixa de ser un lloc de treball ocupat per un grup de persones, amb les seves característiques, totes semblants i totes diferents. 

M'adono que en ocasions considero una acció correcta i ben feta pel simple fet de què la persona que la du a terme em cau bé. Això no vol dir que aquesta manera de fer no sigui adequada, però és cert que si em paro a pensar trobo més maneres de fer la mateixa cosa, tal vegada d'una forma més propera a mi i a la meva personalitat. 

Crec que molt sovint ens deixem eclipsar per la personalitat d'una persona i pel tracte que tenim amb ella, donant per vàlides les seves accions educatives, i fins i tot donant-les com a les millors. Fent-les nostres. 

Per altra banda, he de reconèixer que estic aprenent molt. Molta gent pot pensar que cada jornada escolar és igual, però no és vera. Cada dia és diferent. Els infants cada dia evolucionen, es desenvolupen. Creixen. Com els meus coneixements. I com els seus. 

He canviat la manera d'entendre la professió, fins i tot la manera d'entendre als infants. No n'hi ha dos d'iguals. És impossible. I crec que això és una de les qüestions més importants en aquest món. Pot ser la clau per entendre moltes situacions, i fins i tot molts de fracassos. 
Mai hagués pensat que els nadons s'enriquissin tant de les activitats. Ho aprofiten tot. Cada setmana són semblats, però això no implica que els infants s'avorreixin o que no aprenguin. Les rutines són necessàries i ofereixen als nins la seguretat que els manca per poder explorar i conèixer el seu entorn. Això és una de les coses que més m'agraden de l'escoleta, que les rutines estan molt marcades durant la jornada i per tant els infants saben què passa i què passarà durant el dia. 
En definitiva, el període de les pràctiques m'està ajudant a formar-me no sols com a educadora, sinó com a persona. M'ha fet obrir de nou els ulls per veure les coses des d'altra perspectiva. Des de la perspectiva d'un nin, que és i que sent, que no és un projecte de futur, sinó un present que viu, amb necessitats, amb coneixements i sobretot amb moltíssimes ganes d'aprendre.