Primer de tot, he de dir que la bona pràctica que he decidit explicar és tracta d'una pràctica de centre, on participen tots o quasi tots els membre que hi traballen. També cal dir que es tracta d'una bona pràctica puntual, que no es dóna cada dia, sinó en un determinat període del curs, com és la Quaresma.
"La Jaia Quaresma ens visita!" és el títol de la bona pràctica.
la Jaia Quaresma
Al EIP de Son Ferriol, cada dimecres de Quaresma, tots els infants del centre reben la visita de la Jaia.
Els infants surten a l'entrada, un lloc destinat a les activitats "més especials", com és aquest cas. Un cop estan tots, han de romandre asseguts i tranquils, fins que als pocs segons arriba la Jaia Quaresma, vestida de pagesa, amb les seves graelles i el seu bacallà.
La Jaia saluda als infants, fent preguntes per tal de fer participar als infants. Els demana si saben alguna cançó que parli d'ella i si li poden cantar. Així, tots plegats, canten les cançons qua han aprés de la Jaia. Tot seguit demana un voluntari per llevar-li una cama, cosa que indica que queda una setmana manco per a l'arribada de les vacances de Pasqua. Després, abans d'anar-se'n i per agrair als infants que li hagin cantat, els regala unes galletes per les postres.
Tot i que aquesta activitat és d'una durada més bé curta, els infants poden gaudir de moments enriquidors i molt vivencials.
Amb aquests tipus d'activitats, el que es preten és:
- Interaccionar amb tots els nins dels centre.
- Aprendre i cantar cançons.
- Adintrar als infants a les costums i tradicions de la cultura de la nostra illa.
- Romandre un temps asseguts i tranquils.
- Parar atenció a la Jaia.
Durant l'activitat, els infants gaudeixen amb tots els companys. Els més petits tenen de models als més grans, que en moltes ocasions tenen més influència que la figura de l'adult. De la mateixa manera, els més grans es senten importants i satisfets perquè es fixen en el seu comportament. Es tracta d'un aprenentatge vivencial i significatiu perquè forma part de la vida diaria dels infants.
A més, no només es tracta de veure a la Jaia, el moment dóna per moltes coses. Com he dit abans, la Jaia Quaresma forma part de la nostra cultura. També hi ha components matemàtics, perquè tots plegats conten les cames que té la Jaia; li lleven una i a la setmana següent se n'adonen que és diferent a l'anterior. Els nins amplien el seu repertori musical, perquè aprenen cançons típiques del període de Quaresma.
Malgrat tot això, el fet de repetir cada dimecres el mateix acte, fa que caigui en la rutina i perdi el valor de sorpresa que té inicialment. Crec que seria una bona idea anar alternant el lloc on els visita la Jaia, canviar les cançons, etc. A més a més, hem de tenir en compte que hi ha infants molt petits, que encara no tenen ni un any, i que tot i que és cert que també aprofinten aquest ambient, no li treuen tant de suc. També cal dir que els més petits no saben parar atenció tant de temps i que no saben parlar, per tant, tampoc cantar. No obstant això, aquest fet enriqueix i fomenta l'estimulació lingüistica i musical. Basta veure com tots fan palmetes!
Un altre problema que planteja una activitat d'aquest tipus, és que hi ha molts nins i pocs adults per poder observar la reacció i comportament de cada un d'ells. D'aquesta manera, tot i no ser invisibles, sí que pot passar que els infants més tranquils i que menys demanen atenció, siguin manco observats. Contrari és el cas que més ploren o més es mouen, que tenen a l'educadora més a sobre i per tant són més observats. Crec que això no és exclusiu d'aquests tipus d'activitats on hi ha un gran nombre d'alumnes, sinó que és una errada que es repeteix dia a dia a l'aula. La mestra sempre està més amb els infants més moguts, deixant de banda aquells que són més tranquils i que no solen plorar.
Finalment, crec que les activitats que impliquen estar tots plegats són molt profitoses i que ajuden a l'infant a entendre la realitat. S'inicien en el món de les normes socials i dels comportaments adequats per tal de ser formats com a bons membres de la societat on viuen.
Hola Ana!
ResponEliminaSom una companya teva de pràctiques així que he viscut de prop aquesta bona pràctica al nostre centre. Sobre la pràctica en sí he de dir que em sembla molt positiva perquè dóna peu a la socialització entre tota l'escoleta i al coneixement i foment de la nostra cultura. Però també estic molt d'acord amb tu quan dius que no tots els infants aprofiten igual aquest moment, degut a l'edat. Així penso que cada grup d'infants s'ha de beneficiar lo positiu que té aquesta pràctica educativa: els més petits aprofitant la socialització amb la resta, els més gran desenvolupant el llenguatge, tots l'estimulació musical, etc.
Bones,
ResponEliminala pràctica de la meva companya em sembla força interessant perquè, per una banda, és una proposta que està arrelada a la nostra cultura i és una forma de donar-la a conèixer. I per altra, és una gran oportunitat perquè els infants intereccionin en grup heterogeni.
Hola Ana!
ResponEliminaEn la nostra escoleta també feim aquesta pràctica, encara que la feim els divendres i la Jaia és la que ve a les nostres aules, és a dir, nosaltres no ens juntam tots, cosa que crec que és molt positiu pels motius que has exposat. Una altra diferència és que nosaltres sempre cantam la mateixa cançó i si a la Jaia no li agrada com ho han fet, ho han de tornar a repetir. A més, si volen que els doni la sorpresa que els duu cada setmana, doncs ho han de fer bé.
La sorpresa que els porta poden ser des de contes per l'aula fins a galletes, globus... Gràcies a aquesta recompensa, per dir-lo d'alguna manera, els infants saben que han de fer bonda durant la semana perquè sinó la Jaia ni vendrà ni els donarà la sorpresa.
Com veus és la mateixa pràctica però de formes molt diverses. Ha estat molt enriquidor poder veure una altra manera de dur-la a terme.
Hola Ana! :D
ResponEliminaEt torno el comentari per dir-te que trobo aquesta vivència molt interessant. A la meva escoleta, i per el que puc veure a la majoria, també fem aquesta pràctica de centre tot i que amb algunes diferències. Cada dimecres reunim a tots els infants en el hall de l’escoleta asseguts a l’estora on penjada d’una paret tenim a la Jaia amb les seves cames.
Cada dimecres una de les mestres o practicants, ens disfressem de la Jaia (amb granera i berrugues fins i tot), i desprès de cantar unes cançons i de llevar-li una cameta, la jaia xerra una estona amb els infants i un per un els hi dona una llepolia a mode d’acomiadament fins la propera setmana.
Hola Ana!
ResponEliminaM'ha parescut una pràctica molt interessant. A la meva escoleta, també la fèrem però d'una manera diferent. Nosaltres, cada setmana hi anava una classe diferent, no hi anavem tot el centre,i a més de cantar una cançó, la jaia donava menjar als infants. Personalment, a la meva classe no la varem visitar, ja que estic amb els nadons, i aquests, encara són molt petits per realitzar aquesta pràctica.
Catalina S.C