El meu concepte d’infant
ha anat variant, com ha passat també al llarg de la història. Gràcies als
coneixements adquirits al llarg d’aquests tres anys de carrera, puc tenir una
visió més concreta i més exacta de què és un infant.
La paraula infant
per a mi du inserides una sèrie de conceptes: sensibilitat, immaduresa, joc,
espontaneïtat, descobriment, creixement, tendresa, necessitats, etc.
Per a mi, un nin és
una persona que necessita l’ajuda de l’adult per arribar a la maduresa, però
també del joc i del descobriment autònom. Necessita de les experiències i de
les vivències per poder construir un coneixement de l’entorn. De la mateixa manera,
l’infant també ajuda l’adult a comprendre la vida des d’altre angle; des de l’angle
de l’espontaneïtat i de la sensibilitat.
Crec que és
important tenir en compte que l’infant és una persona, no un projecte d’ella. L’infant
és des que neix; en aquell precís moment ja existeix, per això penso que és tan
important l’educació infantil. Aquesta etapa no és només una preparació per a
la futura educació que rebrà en primària, sinó que té pes per ella mateixa
perquè ajuda a l’infant a ser independent i a formar-se un autoconcepte
positiu.
En definitiva, un
infant és un ser humà capaç de tot, sempre tenint en compte el seu propi ritme
evolutiu i les característiques, no de la infància en general, sinó de les
seves pròpies com a persona que és.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada